Xile no haurà de negociar l'eixida de Bolívia al Pacífic
El Tribunal de la Haia ha donat la raó a Xile sobre aquesta disputa històrica.
El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia s'ha pronuciat sobre una disputa històrica que enfronta Bolívia i Xile. El primer d'aquests països reclama tindre una eixida al mar a través d'un territori que Xile va ocupar al segle XIX, però el Tribunal ha donat la raó al govern xilé i ha dit que no té l'obligació de negociar amb Bolívia la cessió d'aquest territori.
El conflicte entre Xile i Bolívia es remunta a l'any 1879, quan, després d'unes disputes frontereres per assumptes d'aranzels i l'embargament per part de Bolívia d'una companyia xilena, Xile va ocupar militarment una zona costanera de Bolívia, hui en dia coneguda com la regió xilena d'Antofagasta, i va deixar aquell país sense accés al mar. La disputa va desembocar en una cruenta guerra que durant quatre anys va enfrontar Xile amb Bolivia i el seu aliat, el Perú.
Bolívia no ha deixat mai de reivindicar la necessitat de tindre un accés directe a l'oceà Pacífic i deixar de ser un dels dos únics països d'Amèrica Llatina sense costa, per això l'any 2013 el govern bolivià va presentar el cas al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, que decideix sobre litigis entre els estats.
Finalment, el Tribunal s'ha pronunciat a favor de Xile i ha dictaminat que aquest país no està obligat a negociar amb Bolívia un accés sobirà a l'oceà Pacífic. Mentre que a Xile s'ha celebrat la decisió del Tribunal i el president s'ha mostrat satisfet, el president bolivià, Evo Morales, no està disposat a renunciar a aquesta possibilitat.
La platja de Bolívia
Tot i la problemàtica dels dos països veïns, Bolívia té dret d'accés a la mar a través de Xile, però el que reclamen els bolivians és tindre un territori sobirà. D'altra banda, el Perú va cedir cinc quilòmetres de costa a Bolívia a l'any 1992, amb una validesa de 99 anys. Però mentre la població esperava que la franja, anomenada Bolívia Mar es convertira en un port que els permetera prescindir dels ports xilens o peruans, en la pràctica, 26 anys després, la zona es manté desèrtica, i el poc ús que té és per a fins turístics.
Més llegit
-
Sánchez enfronta la crisi al PSOE per la corrupció "amb el cor tocat" mentre Francisco Salazar s'aparta de la cúpula per denúncies d'assetjament
-
Catalá, Barcala, Fabra i Pérez Llorca, elegits vocals del Comité Executiu Nacional del PP
-
Víctimes de la dana demanen implementar un sistema automatitzat d'avís en cas d'emergència
-
Mercavalència recupera la III Entrada de la Clòtxina al Mercat del Cabanyal
-
La piscina de Palma de Gandia refresca el veïnat també de nit
-
Mor ofegat un home de 77 anys quan es banyava en una platja de Cullera