Els Estats Units i Rússia deixen morir l'últim tractat de reducció d'arsenals nuclears

El Nou START, signat pels Estats Units i Rússia per a afrontar una reducció dels seus propis arsenals nuclears, ha expirat este dijous sense que les parts acordaren una pròrroga o un marc que substituïra l'últim tractat de reducció d'estes armes que, a més, representava una mesura de confiança i control mutu entre Washington i Moscou.

Firmat l'abril del 2010 a Praga pels aleshores presidents dels Estats Units i Rússia, Barack Obama i Dmitri Medvédev, va entrar en vigor el febrer del 2011 després que els dos països ratificaren el document i marcaren així l'horitzó d'una dècada per a controlar els arsenals de les dos majors potències nuclears.

El pacte va reemplaçar el Tractat de Reduccions d'Ofensives Estratègiques (SORT) —conegut com a Tractat de Moscou i firmat el 2003—, i va seguir el fil de l'START I —firmat el 1991 i en vigor des del 1994— i de la proposta de l'START II, que no va arribar a concretar-se perquè les converses no van arribar a bon port.

D'esta manera, el Nou START va limitar els Estats Units i Rússia a un màxim de 1.550 ogives nuclears estratègiques desplegades per part de cadascun, cosa que suposava una reducció de vora dos terços respecte a l'START I i aproximadament un 10% menys que la xifra pactada en el Tractat de Moscou. De fet, un dels elements més importants del tractat era que les disposicions de verificació incloïen inspeccions 'in situ', amb fins a 18 a l'any en instal·lacions amb sistemes estratègics, i intercanvi d'informació sobre el posicionament de caps nuclears i llançadors, amb comissions consultives que es reunien un mínim de dos vegades a l'any.

Altres clàusules de l'acord incloïen notificacions prèvies al llançament de míssils balístics subjectes a les disposicions del tractat, que recollia que la duració seria "de deu anys, llevat que siga substituït per un altre acord". "Les parts podrien acordar estendre el tractat durant un període de més de cinc anys", com va passar en 2021, apunta.

Suspensió per part de Rússia

Tanmateix, el president de Rússia, Vladímir Putin, va anunciar el febrer de 2023 la suspensió de la participació de Moscou en el tractat, enmig de les tensions per la invasió russa d'Ucraïna, llançada un any abans.

El setembre de 2025, Putin va suggerir una pròrroga d'un any. Tot i que el president dels Estats Units, Donald Trump, va respondre que este pas "sembla una bona idea", les parts no van fer-hi avanços. Així, mentre Medvédev va assenyalar que l'expiració del Nou START "hauria d'alertar tothom", Obama va advertir que la seua fi podria provocar una carrera armamentística i fer del món un lloc "menys segur".

Encara que tècnicament el tractat només podia prorrogar-se una vegada, Rússia i els Estats Units tenien a la mà pactar un nou marc que entrara en vigor quan el Nou START vencera, per a evitar un limbe. Moscou havia plantejat que el possible nou marc fora sobre la base d'un compromís voluntari de les parts, mentre que Washington està interessat que un eventual nou tractat s'estenga a la Xina.

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha descrit la situació com "un moment greu per a la pau i la seguretat internacional", atés que es tracta de la primera vegada en més de mig segle en què "no hi ha límits vinculants sobre els arsenals nuclears estratègics" d'estos països, si bé ha demanat que això servisca d'esperó per a reiniciar negociacions i crear un règim de control d'armes adaptat al context actual.

Desaparició del marc que mantenia un sostre nuclear

Pablo Aguiar, director de FundiPau —membre de la Campanya Internacional per a Abolir les Armes Nuclears—, ha destacat en declaracions a Europa Press que el fet que els Estats Units i Rússia concentren "la gran majoria de l'arsenal nuclear mundial", amb "el 80%" del total, és el que fa que la fi del Nou START siga "tan greu".

En este sentit, ha sostingut que "el senyal polític és devastador". "Si per a les dos potències militars més grans del planeta els acords de control d'armes tenen tan poc valor que es deixen morir, ¿quin incentiu real queda per a frenar una nova carrera armamentística o per a contindre la proliferació?", s'ha preguntat.

Aguiar ha fet referència a la proposta de Trump d'incloure la Xina en un futur acord i ha argumentat que "en teoria, incorporar més actors seria una bona notícia", si bé "en la pràctica, convertir-ho en condició prèvia pot bloquejar qualsevol avanç immediat, perquè Pequín ha reiterat que no negociarà en igualtat mentre el seu arsenal siga molt menor que el dels Estats Units i Rússia".

En esta línia, la coalició global Campanya Internacional per a Abolir les Armes Nuclears, que va rebre el premi Nobel de la Pau el 2017, diu que la fi del tractat eleva el risc d'ús d'armes nuclears "a causa de la possibilitat d'una carrera armamentística nuclear intensificada".

"No és de l'interés de cap país augmentar els arsenals nuclears globals. En el seu lloc, tots els Estats posseïdors d'armes nuclears haurien de respectar i aplicar els acords internacionals existents sobre desarmament nuclear", assenyala l'organització.

De totes maneres, recalca que l'obligació legal de Rússia, els Estats Units i altres potències nuclears de negociar el desarmament va més enllà del Nou START i que la seua responsabilitat "no ha desaparegut", en destacar la responsabilitat a l'hora de complir el TPAN, adoptat el 1968 i prorrogat indefinidament el 1995.