Una investigació demostra que les piràmides egípcies es trobaven vora un braç extingit del riu Nil

Un equip internacional d'investigadors ha descobert que les piràmides egípcies es van construir originàriament al llarg d'un braç d'aigua del riu Nil, de 64 quilòmetres de longitud, al qual han anomenat Ahramat ('piràmides', en àrab), que posteriorment va quedar colgat davall de terres de cultiu i desert. La troballa, que recull este dijous la revista Communications Earth & Environment, podria explicar per què 31 piràmides, com els complexos piramidals de Giza i Lisht, es concentren ara en una estreta i inhòspita franja desèrtica, part del Sàhara.

L'equip investigador, liderat per Eman Ghoneim, de la Universitat de Carolina del Nord a Wilmington va estudiar imatges per satèl·lit per a trobar la possible ubicació d'eixe antic braç del riu, que discorria pels contraforts de l'altiplà del desert occidental d'Egipte, molt prop dels camps de piràmides. Amb prospeccions geofísiques, van estudiar mostres de sòl per a confirmar la presència de sediments fluvials i d'antics canals davall la superfície terrestre moderna, la qual cosa indicaria la presència d'un antic ramal del Nil.

Els autors creuen que una gran acumulació d'arena arrossegada pel vent, vinculada a una gran sequera que va començar fa 4.200 anys, podria explicar la migració del braç d'aigua Ahramat cap a l'est i la seua posterior sedimentació. Totes les piràmides es van construir al llarg d'un període de quasi un mil·lenni, precisament quan el Nil solia tindre un cabal molt major que l'actual. Estaven prop de l'antiga capital egípcia de Memfis, ja que haurien sigut fàcilment accessibles a través del braç del riu en el moment en què es van construir.

De fet, moltes de les piràmides tenien calçades que acabaven a la ribera del Ahramat, la qual cosa indicaria que el riu s'utilitzava per a transportar materials de construcció. Estos descobriments subratllen la importància del Nil com a via fluvial i artèria cultural per als antics egipcis, i també posen en relleu com les societats humanes s'ha vist històricament afectades pels canvis mediambientals.

Els investigadors volen ara continuar l'estudi per a trobar més ramals extints del Nil, que ajuden a prioritzar les excavacions arqueològiques i a protegir el patrimoni cultural egipci.