Un sondeig confirma l'empat tècnic entre Fujimori i Sánchez a hores de la segona volta al Perú

La candidata conservadora Keiko Fujimori i el candidat d'esquerres Roberto Sánchez afronten la segona volta de les eleccions presidencials del Perú en situació d'empat tècnic, segons un simulacre de votació elaborat per l'empresa demoscòpica Ipsos poques hores abans de l'obertura dels col·legis electorals.

L'enquesta, realitzada este dissabte a 4.032 persones, atorga a Fujimori un 44,1% de la intenció de vot, mentre que Sánchez obté un 43,7%. La diferència de només quatre dècimes se situa dins del marge d'error de l'estudi, fixat en l'1,5%, fet que impedix anticipar un vencedor clar.

Els resultats confirmen la gran igualtat que ha marcat tota la campanya electoral. De fet, l'últim sondeig publicat per la mateixa empresa dijous passat donava un lleuger avantatge a Sánchez, amb un 43,8% de suport, davant el 43,2% de Fujimori.

Si es tenen en compte únicament els vots vàlids, la projecció situa Fujimori amb un 50,2% i Sánchez amb un 49,8%, una diferència mínima que podria traduir-se en un resultat molt ajustat en l'escrutini definitiu.

El vots blancs i nuls seran decisius

Ipsos ha advertit, però, que el pes dels vots blancs i nuls continua sent elevat. En les tres últimes segones voltes presidencials disputades per Fujimori, este tipus de sufragis van representar entre el 6% i el 7% del total, un factor que podria tornar a resultar determinant.

L'empresa demoscòpica també assenyala altres elements que poden influir en el desenllaç electoral, com ara la participació dels votants i el comportament del vot exterior, que no ha sigut inclòs en el simulacre.

La igualtat recorda les dos últimes cites presidencials, en què Fujimori va ser derrotada per marges molt estrets. Tant Pedro Pablo Kuczynski el 2016 com Pedro Castillo el 2021 es van imposar per una diferència pròxima als 40.000 vots.

Més de 27,3 milions de peruans estan convocats este diumenge a les urnes per a elegir el president que governarà el país entre 2026 i 2031. Els comicis es presenten com una cita clau per a un país que ha encadenat una dècada de forta inestabilitat política i que ha tingut huit presidents en els últims deu anys.