Turquia neutralitza el segon míssil en menys d’una setmana llançat per l'Iran

En la dècima jornada del conflicte del Pròxim Orient, els atacs de les dos parts no paren. S’investiga un segon míssil, presumptament iranià, interceptat a Turquia, el segon en menys d’una setmana, amb l'ajuda de l'OTAN, encara que Teheran nega haver-lo llançat.

Turquia és aliada tradicional de l’Iran, que té milers de refugiats en territori turc. El president de Turquia, l'islamista Recep Tayyip Erdogan, no vol intervindre en cap guerra, però demana explicacions. Ha reiterat els seus advertiments a l'Iran de no estendre el conflicte, hores després que l'OTAN ha interceptat un míssil iranià en l'espai aeri turc, el segon des del 4 de març.

"Malgrat els nostres advertiments sincers continuen fent-se passos extremadament equivocats i provocadors que posen a prova l'amistat de Turquia", va advertir el mandatari. "No s'ha d'entrar en actituds que llancen ombres sobre mil anys de veïnatge i germanor, i que obrin profundes ferides en el cor i la ment de la nostra nació", va dir Erdogan, en un discurs transmés per l'emissora turca NTV.

D’altra banda, els atacs israelians a una refineria i quatre dipòsits de petroli han causat rius de foc als carrers de Teheran i un perillós núvol tòxic. Israel també ha bombardejat la ciutat d’Esfahan, on hi ha un important complex nuclear.

A Bahrain, l’Iran ha atacat un complex petrolier i ha ferit 32 persones i un vaixell iranià ha sigut destruït al port de Bandar Linga.

D’altra banda, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha qualificat de "greu error" l'elecció de Mojtaba Khamenei com a nou líder suprem de l'Iran. Una elecció considerada un desafiament de Teheran enmig de la guerra de Washington i Israel contra la nació persa.

"Crec que van cometre un gran error. No sé si durarà. Crec que van cometre un error", va dir Trump a la cadena NBC sobre el nou dirigent iranià, fill d'Ali Khamenei, l'aiatol·là que es va mantindre en el poder per més de trenta anys i va ser assassinat el 28 de febrer.

El president francés, Emmanuel Macron, ha anunciat que "està en marxa" una missió internacional de caràcter "defensiu" per a "obrir progressivament" l'estret d'Ormuz, per on passa un important percentatge del cru i del gas mundial, així com d'altres productes essencials. El president francés va matisar que eixa missió que hauria de dur-se a terme amb "països europeus i no europeus" es faria "una vegada acabara la fase més crítica del conflicte", sense precisar més detalls.

"Preparem la missió amb els nostres socis, de manera ordenada, i tindrà un objectiu merament pacífic d'acompanyament. És una cosa essencial per a la nostra economia i per a l'economia mundial", va referir Macron.

Reunió del G7

D’altra banda, pel que fa a les conseqüències que està tenint el conflicte del Pròxim Orient, en el subministrament i el preu dels hidrocarburs, els països del G7 han mostrat la disposició a adoptar "totes les mesures necessàries" per a estabilitzar els mercats d'hidrocarburs, fet que podria implicar recórrer a les reserves estratègiques.

És el principal missatge de la reunió que han tingut per videoconferència els ministres de Finances dels set països més rics del món, en la qual, segons Roland Lescure, el titular de França, país exercix la presidència rotatòria, que va insistir que s'examinarà "de prop com podem estabilitzar el conjunt dels fluxos, el conjunt del mercat". Això podria portar a "l'alliberament de les reserves estratègiques", va repetir.