El Tribunal Internacional de Justícia responsabilitza Myanmar de genocidi amb la minoria rohingya
La sentència, la primera des que es va fundar este òrgan judicial de l’ONU que culpabilitza un estat, l’obliga a investigar els crims i indemnitzar les víctimes
El Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) ha declarat este dijous a Myanmar (antiga Birmània) responsable de cometre genocidi contra la minoria musulmana rohingya durant l'ofensiva militar de 2017 en l'oest del país. Es tracta d’una sentència històrica que obliga l'Estat a investigar els crims, indemnitzar a les víctimes i facilitar el retorn dels desplaçats.
En una decisió de quasi tres hores llegida a la Haia pel jutge president Yuji Iwasawa, el màxim tribunal de Nacions Unides va concloure que Myanmar "va cometre genocidi contra el grup rohingya" en el nord de l'estat de Rakáin. És la primera decisió de la CIJ, des que es va fundar el 1945, que estableix la responsabilitat d'un Estat per este crim.
Després de considerar provats assassinats massius, violència sexual i mesures destinades a impedir naixements, els jutges van determinar que "l'única conclusió raonable" que permet explicar les accions de les forces birmanes és una "intenció de destruir una part substancial" d'esta comunitat, un element fonamental per a establir jurídicament l'existència de genocidi.
"El nostre poble, que encara continua patint, podrà respirar amb un cert alleujament i recuperar l'esperança que algun dia podrem tornar al nostre país", va assegurar a EFE en la CIJ Sayedul Karim, defensor de drets humans rohingya i fundador d'Iniciativa per la Justícia Rohingya, que ha documentat crims i facilitat el contacte entre víctimes, testimonis i equips jurídics.
Assassinats massius i violència sexual
El tribunal va considerar provat que les forces de seguretat birmanes van cometre "assassinats indiscriminats", van separar i van executar a homes i van perpetrar actes generalitzats de violència sexual durant les operacions militars de 2017.
Segons la sentència, les proves recolzen que unes 10.000 persones d'esta minoria van ser assassinades durant l'ofensiva, en la qual també es van cometre "actes d'extrema violència contra menors" i atacs contra els qui intentaven fugir cap al veí Bangladesh.
Els jutges van concloure, a més, que els llogarets rohingyes van ser destruïts sistemàticament, substituïts per infraestructures permanents i repoblats amb persones alienes a esta comunitat.
El tribunal també va considerar provat que les operacions militars van causar "greus danys físics i mentals" a un número molt elevat de rohingya i que Myanmar va imposar mesures destinades a impedir els naixements dins d'este grup.
La sentència, definitiva i sense possibilitat de recurs, no suposa una condemna penal individual de militars o dirigents concrets, i se centra en la responsabilitat internacional de l'Estat.
Més llegit
-
Una empresa de convits de boda deixa plantades desenes de parelles a punt de casar-se
-
El Tribunal Suprem confirma els cinc anys de presó a l'expresident de la Diputació de València Alfonso Rus pel cas dels contractes zombis
-
Detenen a València dos presumptes dirigents de la xarxa que sostenia Blocus
-
La campanya de la taronja valenciana comença amb incertesa i una producció estimada de 5,7 milions de tones
-
Un incendi a l'aparcament de l'estació d'Almàssera calcina cinc cotxes i talla la línia de metro
-
Guitarricadelafuente s’obri pas als Estats Units amb entrevista i actuació en el xou de Jennifer Hudson