El Tribunal Europeu de Drets Humans rep un miler de demandes anuals d'Espanya

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) rep al voltant d'un miler de demandes anuals d'Espanya, una mitjana de prop de cent cada mes, si bé moltes d'elles no s'admeten per provindre d'un procediment judicial de tribunals espanyols que ja havien fet un raonament correcte i conforme als Drets Humans.

Així ho ha donat a conéixer este divendres María Elósegui, jutgessa del TEDH, durant la seua intervenció en les XXIX Jornades de dret Enrique Ruiz Vadillo, en una ponència on ha repassat les 31 sentències més recents que ha emés el TEDH, relacionades amb Espanya, en els últims cinc anys. La jutgessa ha aclarit que es reben “moltes més demandes de les que la gent pensa” i tots els casos que arriben són estudiats “un a un”, per a revisar el procediment que han seguit a Espanya, encara que no puguen ser admesos.

En qualsevol cas, Espanya no està entre els països que tenen més demandes presentades a Estrasburg, ja que se situa en una zona mitjana en la llista dels 46 països. Elósegui ho atribueix al fet que la judicatura espanyola “està molt ben preparada”, és “molt potent” i “moltíssimes coses s'han fet ja bé”.

També hi han participat com a ponents el president de l'Audiència Nacional, José Ramón Navarro, i el president del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, a més d'altres importants magistrats, catedràtics i personalitats del món del dret. Les jornades, organitzades pel Centre UNED-Melilla, han sigut clausurades pel rector de la UNED, Ricardo Mairal, que ha destacat que esta cita aposta per "difondre el coneixement des del rigor i amb uns senyals d'identitat propis". Mairal ha agraït la col·laboració del CGPJ i l'Associació de Jutges Francesc de Vitòria.