El rei Felip VI ha implorat des de la tribuna de l’ONU al govern d’Israel que “detinga la massacre” a Gaza

En el seu discurs davant l’Assemblea General de l’ONU, i en línia amb la postura que ha vingut mantenint el govern, el monarca ha defensat que “no podem guardar silenci, ni mirar cap a un altre costat, davant la devastació”, “davant de tantes morts entre la població civil, o de la fam i el desplaçament forçós de centenars de milers de persones (...) Amb quin destí?”, s’ha preguntat.

A parer seu, es tracta “d’actes aberrants que estan en els antípodes de tot el que representa” l’ONU, “repugnen a la consciència humana i avergonyixen el conjunt de la comunitat internacional”, encara que no ha arribat a utilitzar el terme genocidi, que sí que empra ja el govern espanyol.

El rei ha volgut rebatre en la seua intervenció les acusacions d’antisemitisme que ha fet el govern de Benjamin Netanyahu arran de la decisió de l’executiu d’imposar l’embargament d’armes a Israel, reivindicant que “Espanya és un poble profundament orgullós de les seues arrels sefardites”.

Per tant, ha incidit, “quan parlem al poble d’Israel, estem parlant a un poble de germans”. De fet, ha afegit, va ser eixe “el principi inspirador de la llei per la qual, en 2015 i amb ampli consens, es va concedir la nacionalitat espanyola als descendents dels jueus sefardites originaris d’Espanya”. Segons ha indicat el Govern, 72.000 persones van rebre la nacionalitat per esta via.

“Ens costa comprendre el que fa Israel”

“Per això ens fa tant de mal, ens costa tant comprendre el que el govern israelià està fent a la Franja de Gaza”, ha assegurat el monarca, que ha sigut l’encarregat d’obrir la segona jornada de l’assemblea general.

“Per això clamem, supliquem, exigim: detinguen ja esta massacre. No més morts en nom d’un poble tan savi i tan antic, que tant ha patit al llarg de la història”, ha reclamat davant els mandataris presents, entre ells el president del govern, Pedro Sánchez.

En este punt, ha recalcat que Espanya condemna “rotundament l’execrable terrorisme de Hamàs i especialment aquella matança brutal del 7 d’octubre de 2023 contra la població israeliana” igual que reconeix “el dret d’Israel a defendre’s”.

Però, ha afegit, “amb la mateixa fermesa, demanem que el govern d’Israel aplique sense reserves el dret internacional humanitari en tota Gaza i Cisjordània”.

Alto el foc i alliberament d'ostatges

Així mateix, ha assenyalat Felip VI, “exigim que l’ajuda humanitària arribe sense dilacions, un alto el foc amb garanties i l’alliberament immediat de tots els ostatges que encara reté Hamàs amb tanta crueltat”.

D’altra banda, ha instat la comunitat internacional a “assumir la seua responsabilitat per a fer realitat com més prompte millor una solució viable que contemple l’existència dels dos estats”.

A parer seu, el reconeixement “per un nombre creixent” d’estats membres de l’ONU de Palestina “ha d’ajudar a aconseguir una pau regional justa i definitiva, basada en l’aplicació de les resolucions de Nacions Unides i també en el reconeixement universal de l’Estat d’Israel”.

Ucraïna, Gibraltar i Sàhara

El monarca no ha volgut oblidar en el seu discurs el conflicte a Ucraïna resultat de “l’agressió no provocada i injustificable de Rússia”. “La pau a Europa no serà possible sense justícia ni responsabilitat”, ha advertit.

En este sentit, ha dit que “Espanya continuarà donant suport a tots els esforços encaminats a aconseguir una pau justa i duradora, basada en els principis de la legalitat internacional, el respecte als drets humans i la rendició de comptes”.

També s’ha referit a l’acord sobre Gibraltar assolit el passat mes de juny entre la UE i el Regne Unit, que regirà, una vegada aprovat, les relacions del Penyal amb els Vint-i-set com a resultat del Brexit. Es tracta, ha afirmat el monarca, d’“un pacte històric” que a més respecta la posició que Espanya manté “respecte de la sobirania i jurisdicció sobre Gibraltar”.

A més, ha afegit, “aportarà confiança, seguretat jurídica i estabilitat a les vides de la població del Campo de Gibraltar i del mateix Gibraltar”.

Finalment, ha mencionat un altre tema recurrent en els discursos davant l’Assemblea General de l’ONU, el del Sàhara Occidental, un conflicte del qual pròximament farà 50 anys. “Espanya continuarà donant suport”, ha dit Felip VI, a Staffan de Mistura, l’enviat personal del secretari general de Nacions Unides, “per a aconseguir una solució acceptable i concorde amb les normes i el marc de Nacions Unides”.

Felip VI no ha mencionat el pla d’autonomia marroquí per al Sàhara al qual Sánchez es va referir en la seua carta de març de 2022 a Mohamed VI com “la base més seriosa, creïble i realista” per a la solució del conflicte, aplanant així el camí per a una nova etapa en la relació bilateral després de la crisi diplomàtica suscitada per l’acollida a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, afectat de covid.

Sí que s’ha referit, precisament, a “l’especial relació de veïnatge i cooperació que ens unix amb el Regne del Marroc, a la qual, en els últims anys, hem donat un nou impuls en benefici dels nostres pobles”. Este ha sigut l’únic cas en què ha mencionat la relació bilateral amb un altre país, al marge de parlar també d’Àfrica, Amèrica Llatina i la UE.