Regeneraran la Gran Barrera de coral australiana

Un equip de científics recol·lectarà milions de gàmetes alliberats de forma sincronitzada per corals en la Gran Barrera, en el nord-est d’Austràlia, i els disseminaran en zones danyades, segons han informat fonts acadèmiques.

El projecte pretén restaurar el cicle reproductiu dels corals i augmentar les poblacions dels esculls danyats de Vlasoff i Arlington, enfront de la costa de la ciutat de Cairns, segons un comunicat de la Universitat James Cook. “Aquesta és la primera vegada que el procés sencer de cria i assentament de larves a gran escala es farà directament en esculls de la Gran Barrera”, ha explicat el líder del projecte, Peter Harrison.

En la iniciativa es recol·lectaran els gàmetes masculins i femenins, que s’uneixen i formen les larves de corals, per a posteriorment alliberar aquests nous organismes en les parts més degradades en la part nord de la Gran Barrera, que es troba considerablement danyada pels blanquejos consecutius de 2016 i 2017.

La recol·lecció es farà el cap de setmana vinent, coincidint amb l’alliberament massiu i sincronitzat de gàmetes, un fenomen reproductiu que ocorre generalment les nits de lluna plena entre els mesos d’octubre i novembre.

L’equip, format per diverses universitats i organismes de conservació d’Austràlia, preveu restaurar centenars de metres quadrats de corals, amb l’esperança que açò permeta la recuperació de diversos quilòmetres quadrats d’aquests organismes marins.

Harrison va aconseguir amb anterioritat restaurar corals a petita escala a Filipines, però aquest serà el primer intent a gran escala. El científic australià ha aclarit que el seu projecte “no salvarà” la Gran Barrera, sinó que pretén “guanyar temps perquè les poblacions de corals puguen sobreviure i evolucionar fins que es limiten les emissions i s’estabilitze el nostre clima”. “L’acció contra el canvi climàtic és l’única manera d’assegurar que els esculls de coral puguen sobreviure en el futur”, ha indicat.

Alerta per les taxes de contaminació

Al juliol, el Consell del Clima australià va alertar que la Gran Barrera podria patir un blanqueig massiu dels seus corals, cada dos anys a partir de 2034, si es mantenen les taxes de contaminació de gasos que provoquen l’efecte hivernacle.

La Gran Barrera, llar de 400 tipus de coral, 1.500 espècies de peixos i 4.000 varietats de mol·luscs, va començar a deteriorar-se en la dècada de 1990 pel doble impacte de l’escalfament de l’aigua del mar i l’augment de l’acidesa, a causa de la major presència de diòxid de carboni en l’atmosfera.