El portaveu de l'Eurocambra preveu que les eleccions europees de juny registraran un "creixement dels extrems"

El director general de Comunicació i portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, ha pronosticat aquest dilluns que les eleccions europees de juny seran "més polítiques i de major impacte" i, encara que creu que es mantindran "les majories europeistes", ha assegurat que es veuran retallades pel "creixement dels extrems".

Ho ha afirmat durant la 33a Jornada Europea del Consell Català del Moviment Europeu, celebrada aquest dilluns en el Parlament Europeu de Catalunya. Duch ha destacat la importància dels pròxims comicis, que se celebraran entre el 6 i el 9 de juny, per al desenvolupament del futur de la comunitat europea. Ha convidat a "lluitar contra la desmobilització" per a aconseguir una Unió Europea "més forta, capaç de protegir la seua ciutadania i els valors europeus".

"No hi ha hagut mai un període tan intens i complicat com aquesta última legislatura", ha afirmat, en al·lusió als reptes de la UE al llarg d'aquests últims cinc anys: el Brexit, la pandèmia i la campanya de vacunació, la guerra d'Ucraïna i el conflicte al Pròxim Orient. El portaveu ha destacat que, durant l'última legislatura, la UE ha hagut de gestionar assumptes que "no eren de la seua competència" i, arran d'aquesta gestió, ha assegurat que un dels reptes és aconseguir la fi de la dependència en matèria de seguretat i energia, així com en matèries primeres, per al desenvolupament tecnològic i béns de primera necessitat, "una reindustrialització de la UE". Així i tot, "encara que hi haja hagut errors, el balanç de la legislatura és positiu", ha afirmat Duch.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, també present en aquest esdeveniment, ha aprofitat per a demanar el reconeixement del català. "Hi ha dotze llengües oficials a la UE que tenen menys parlants que el català, no reconéixer el català és un greuge comparatiu que costa d'entendre", ha dit. Al seu torn Sergi Barrera, cap de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, ha plantejat el debat sobre "la possibilitat que una nació sense Estat, com Catalunya, puga decidir emancipar-se i alhora continuar formant part del projecte europeu".