Directes
Ara en la televisió
TRESOR O TRASTO
Ara en la ràdio
LA VESPRADA D'À PUNT

Polònia i Letònia tanquen l’espai aeri a les fronteres amb Rússia i Bielorússia

Reforcen la seguretat després de les incursions de drons russos, mentre Moscou defén que les maniobres Zapad-2025 no van contra tercers països

El primer ministre polonés, Donald Tusk, en la reunió extraordinària del govern a Varsòvia després de la violació de l’espai aeri per drons russos / Szymon Pulcyn (EFE)

Polònia ha restringit l’espai aeri a la seua frontera oriental amb Bielorússia i Ucraïna fins al 9 de desembre després de les dènou incursions de drons russos registrades la matinada de dimarts a dimecres. La mesura, anunciada per l’Agència Polonesa de Servicis de Navegació Aèria (Pansa), prohibix vols nocturns i l’ús de drons civils en tota la franja oriental.

En paral·lel, Letònia ha decretat el tancament del seu espai aeri en una franja de 50 km a les fronteres amb Rússia i Bielorússia i fins als 6.000 m d’altura, almenys fins al 18 de setembre. A més, Letònia ha desplegat unitats addicionals de defensa i sensors acústics per a detectar drons, mentre que Lituània ha reclamat a l’OTAN un mecanisme estable de rotació de sistemes antiaeris entre els aliats.

El Ministeri de l’Interior de Polònia ha informat del descobriment de restes de setze drons en cinc províncies i ha confirmat que almenys tres van ser abatuts per avions polonesos i aliats de l’OTAN. Per a reforçar la seguretat, la República Txeca desplegarà tres helicòpters Mi-171Sz i 150 soldats en territori polonés.

Tancament del trànsit fronterer per carretera i ferrocarril

El primer ministre, Donald Tusk, ha anunciat també el tancament complet del trànsit fronterer amb Bielorússia, tant per carretera com per ferrocarril, coincidint amb els exercicis militars russo-bielorussos Zapad-2025, que es desenvoluparan del 12 al 16 de setembre.

El president polonés, Karol Nawrocki, ha assegurat este dijous que el país “no s’espantarà davant dels drons russos” gràcies als seus pilots i el suport aliat. Ha valorat les incursions com “una prova de preparació i cohesió dins de l’OTAN” i ha recordat que Polònia destina prop del 5% del PIB a la defensa.

Polònia convoca l'ONU i l'OTAN

Polònia ha demanat una sessió d’emergència del Consell de Seguretat de l’ONU després de la violació del seu espai aeri per part de fins a dènou drons russos, alguns dels quals van ser abatuts. També ha sol·licitat una consulta urgent dels aliats de l’OTAN en invocar l’article 4 del tractat, en una decisió conjunta del primer ministre, Donald Tusk, i el president polonés, Karol Nawrocki. Mentrestant, Rússia ha negat qualsevol intenció d’atacar Polònia i ha qualificat d’“infundades” les acusacions sobre la incursió.

En el Parlament, Tusk ha qualificat els fets d’“agressió sense precedents” i ha assegurat que es tracta de la situació “més pròxima a un conflicte obert des de la Segona Guerra Mundial”. Ha subratllat que és la primera vegada que s'abaten drons russos sobre territori d’un estat membre de l’OTAN.

El Kremlin nega que les maniobres Zapad-2025 vagen dirigides contra tercers països

El portaveu presidencial, Dmitri Peskov, ha assegurat este dijous que els exercicis conjunts entre Rússia i Bielorússia, que comencen este divendres, “no estan dirigits contra ningú” i que responen a la “cooperació militar habitual entre aliats estratègics”.

Les maniobres, que se celebraran del 12 al 16 de setembre en diversos polígons bielorussos, inclouran la simulació del llançament d’armes nuclears i míssils balístics hipersònics Oréshnik.

Segons Minsk, participaran també militars d’altres països com l’Índia i l’Iran, encara que en menor nombre que el 2021, quan es va informar de 200.000 efectius. Polònia ha denunciat que els exercicis simularan la presa del “corredor de Suwałki”, clau per a la connexió terrestre entre els països bàltics i la resta de l’OTAN.

Reaccions internacionals

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha expressat la seua solidaritat amb Polònia i ha reclamat un nou paquet de sancions contra Moscou i l’ús d’actius russos congelats per a finançar Ucraïna. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha recordat el compromís de defendre “cada centímetre del territori aliat”.

També han condemnat l’acció el president francés, Emmanuel Macron, el cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder alemany, Friedrich Merz, que ha advertit que es tracta d’una nova “provocació” al flanc oriental de l’Aliança.

Tensions al flanc oriental

La crisi coincidix amb la proximitat de les maniobres militars russes i bielorusses Zapad, previstes del 12 al 16 de setembre. Varsòvia ha tancat temporalment la frontera amb Bielorússia i ha alertat del risc que estos exercicis simulen la presa del corredor de Suwalki, l’únic enllaç terrestre entre els països bàltics i Polònia.

També et pot interessar

Veure totes les activitats