El partit de Flávio Bolsonaro rectifica i reconeix la victòria de Lula da Silva al Brasil

El Partit Liberal (PL) brasiler, força política per la qual es va presentar el senador ultradretà Flávio Bolsonaro, ha reconegut els resultats dels comicis presidencials que van acabar amb la reelecció del mandatari progressista Luiz Inácio Lula da Silva.

A través d'una carta divulgada en les xarxes socials, el president del PL, Valdemar Costa Neto, ha afirmat —sense citar Lula— que “reconeix el resultat proclamat pel Tribunal Superior Electoral”, encara que ha demanat que els “qüestionaments plantejats” siguen “degudament aclarits”.

El líder progressista es va adjudicar la victòria en la segona volta electoral celebrada diumenge en obtindre el 52% dels vots, enfront del 48% de l'ultradretà. No obstant això, després de la divulgació dels resultats, Bolsonaro es va negar a reconéixer la derrota i va dir que anava a sol·licitar l'anul·lació dels comicis, després de la decisió d'última hora de la Cort Suprema d'estendre la jornada de votació, responent a una petició de l'oficialisme.

Amb més de quatre milions de vots de diferència, Lula va segellar una inèdita remuntada respecte a la primera volta del 4 d'octubre, en la qual el primogènit de l'expresident Jair Bolsonaro —condemnat a 27 anys de presó per ordir un colp d'estat per a romandre en el poder després de la derrota electoral en 2022— s'havia imposat per dos punts percentuals.

En el comunicat, la formació opositora ha assenyalat que l'augment de la despesa pública i de beneficis socials fet pel govern de Lula abans dels comicis va condicionar l'equitat de la contesa i ha anunciat que exigirà explicacions dins del marc institucional. “Flávio Bolsonaro va guanyar la primera volta de les eleccions presidencials” però este diumenge, “el resultat ha sigut diferent, en un escenari marcat per mesures fortament electoralistes, amb impacte econòmic i social”, ha expressat la nota.

Malgrat l'entropessó en la segona volta, la força conservadora ha destacat el seu avanç legislatiu “històric”, després d'assegurar-se una bancada de 121 diputats federals, 29 senadors i sis governadors.