La paràlisi en les negociacions entre els Estats Units i l'Iran incrementa el risc d’una crisi energètica global

Les negociacions entre els Estats Units i l’Iran estan en un punt mort este dijous 30 d’abril, després de dos mesos de conflicte obert i amb un alto el foc fràgil sobre el terreny. Cap de les parts cedix en les seues exigències, mentre la crisi al golf Pèrsic continua escalant i amenaça amb conseqüències globals.

El principal escull és doble: el control de l’estret d’Ormuz i el programa nuclear iranià. Teheran ha proposat reobrir esta via marítima clau —per on passa prop del 20% del petroli mundial— a canvi d’ajornar qualsevol negociació nuclear fins al final de la contesa. Però Washington ha rebutjat l’oferta i insistix que qualsevol acord ha de garantir primer que l’Iran no desenvoluparà armes nuclears.

Mentrestant, la tensió militar augmenta. La cúpula de defensa nord-americana ha plantejat al president, Donald Trump, la possibilitat de llançar atacs “breus i contundents” contra instal·lacions nuclears iranianes per a forçar una negociació. El mandatari, que també estudia ampliar el bloqueig naval, no descarta ni tan sols trencar l’alto el foc.

Des de Teheran, la resposta ha sigut igual de contundent. L’Iran ha advertit que qualsevol nou atac dels Estats Units provocarà una resposta “llarga i dolorosa” contra bases i interessos nord-americans a la regió. A més, reafirma la seua voluntat de mantindre el control sobre l’estret d’Ormuz com a peça clau del seu poder geopolític.

En paral·lel, el nou líder suprem iranià, Mojtaba Khamenei, ha defensat un futur regional sense presència dels Estats Units ni d’Israel. En un missatge difós pels mitjans oficials, assegura que el control iranià de l’estret beneficiarà els països del golf Pèrsic i obrirà un “nou orde regional”.

La situació sobre el terreny continua estancada. Tot i l’alto el foc decretat el 8 d’abril, l’Iran manté tancat l’estret en resposta al bloqueig naval nord-americà sobre les seues exportacions de petroli. Segons fonts militars, Washington ha impedit el pas de desenes de vaixells vinculats a ports iranians.

Les conseqüències econòmiques ja són evidents. El preu del petroli s’ha disparat —ha arribat a duplicar-se des de l’inici del conflicte— i creix el temor a una recessió global. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha advertit que el bloqueig prolongat pot empitjorar la inflació i espentar milions de persones cap a la pobresa.

En este context, els Estats Units busquen aliats per a una possible coalició internacional que garantisca la seguretat marítima a la zona, a pesar que diversos països europeus condicionen la seua participació al final del conflicte. Les negociacions, de moment, continuen de manera indirecta i amb mediadors, sense avanços significatius.

Amb les posicions enquistades i l’amenaça militar creixent, el conflicte entra en una fase d’alta incertesa. El desenllaç immediat dependrà de si Washington opta per escalar la pressió o si alguna de les parts fa el primer pas cap a una desescalada que, ara per ara, sembla llunyana.