Països de la UE preparen noves sancions contra Rússia en solidaritat amb Alemanya

Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea (UE) han mostrat este dimecres la solidaritat amb Alemanya després d'atribuir a Rússia l'atac híbrid amb drons en un aeroport de Leipzig del 4 d'agost, i han assegurat que preparen noves sancions contra Moscou com a resposta. "És clar que té totes les característiques del terrorisme patrocinat per l'Estat (...). Ja hem convocat els ambaixadors russos, igual que molts estats membres, i debatrem què més podem fer", ha indicat la cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, en arribar a la reunió informal semestral dels ministres europeus.

En concret, ha apuntat que tramiten la inclusió de 1.600 noms relacionats amb el complex militar de Rússia en la llista de sancionats, i ha avançat també que "potser n'hi haurà més per a afegir", encara que va deixar clar que no es concretarà res en esta trobada informal. Per a Kallas, els "atacs híbrids a tot Europa" suposen una "telefonada d'atenció per als països que no s'han mostrat tan ferms sobre el tema".

A l'arribada a la reunió, el ministre espanyol d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha insistit també en el paper de xarxes russes en la gestació de l'arribada massiva de migrants a Ceuta, malgrat un informe del Servici Europeu d'Acció Exterior (SEAE) que apunta que es van dedicar a amplificar la crisi a posteriori. "Hi ha molts tuits de distintes persones, algunes amb tasques governamentals, que estan disponibles i són públics. Fins i tot el meu col·lega ucraïnés (Andrí Sibiha) va posar un tuit aquell mateix dia —hui estarà ací i parlarem en sala de tot això—, detallant com les xarxes russes havien estat molt, molt actives en eixe moment", ha dit Albares. El ministre espanyol també ha considerat inacceptable que governs europeus "ajudaren a amplificar la desinformació" sobre la crisi migratòria que va viure Ceuta el 30 i 31 de juliol.

La ministra irlandesa, Helen McEntee, el país de la qual presidix este semestre el Consell de la UE, ha coincidit que estan treballant en noves sancions contra "més de 1.600 persones i entitats" russes i que estan estudiant què més poden fer. I ha expressat la solidaritat amb Alemanya, però també amb Estònia, Romania, Letònia, Polònia i altres països que han patit incursions de drons en els últims mesos. "No crec que hàgem de tolerar les amenaces de Rússia. Crec que la nostra postura és clara: estem absolutament units davant del que són atacs molt evidents i flagrants contra el dret internacional i en territori europeu", ha emfatitzat.

Per la seua banda, el titular francés, Jean-Noël Barrot, ha manifestat "plena solidaritat" amb Alemanya i ha assenyalat que ha convocat l'encarregat de negocis rus a París per a "protestar enèrgicament sobre els indicis que ens han facilitat els nostres amics alemanys, que estan ben fonamentats i que permeten demostrar que existia la intenció de sabotejar este avió i esta base logística que han utilitzat Alemanya i Europa per a donar suport a Ucraïna" a Leipzig. I ha remarcat que es tracta d'un intent per part del Kremlin de "desestabilitzar la Unió Europea, els seus processos democràtics, però també, evidentment, el seu suport a Ucraïna". França donarà suport a les propostes de sancions presentades per Alemanya i afegirà mesures restrictives contra una sèrie de vaixells de l'anomenada flota fantasma russa.

Preguntat pel tema, el ministre polonés, Radoslaw Sikorski, ha indicat que la UE "hauria d'imposar, abans que res, sancions a les empreses i a les persones russes que alimenten la maquinària bèl·lica de (president rus, Vladímir) Putin". "I hi ha una proposta que només necessita l'aprovació política per a fer-ho, dirigida contra unes 1.619 empreses i persones (...). I hauríem d'aprovar-la com a resposta als atacs de Putin contra Alemanya i altres països", ha afirmat. Sikorski advoca també per "dificultar l'actuació dels diplomàtics i espies russos a tot Europa" mitjançant el tancament de consolats —ha dit que ell ha tancat tots els consolats russos a Polònia—, però també insistint que els ciutadans de Rússia usen passaports biomètrics o que els seus diplomàtics no puguen eixir del país en què estan acreditats. "Ja no estem en temps de pau normals. La guerra híbrida no és només una molèstia en internet. La guerra híbrida implica esquadrons d'assassinat, incendis provocats, atemptats contra trens en marxa —com a Polònia— i violacions de l'espai aeri amb drons i míssils de creuer. Hem de convéncer Putin que tals accions tenen un preu", ha advertit.

Per al ministre lituà Kestutis Budrys, "els atacs híbrids de Rússia contra nosaltres ja no són híbrids, són molt agressius". "Per a ells, és la forma més barata de generar tensions en la nostra societat. Per això, el nostre objectiu és demostrar que estes activitats ni ens intimidaran ni ens impediran donar suport a Ucraïna i mantindre la nostra pressió sobre Rússia", ha defensat.

La ministra letona, Baiba Braze, ha anat més enllà i ha vist necessari "modificar els paquets de sancions": "Necessitem una acceptació més dinàmica i ràpida d'aquells ecosistemes que estan llestos per a ser sancionats com, per exemple, l'ecosistema de míssils de Rússia o de pagaments", ha dit.

Finalment, la ministra sueca, Maria Malmer Stenergard, ha recordat que el seu país, juntament amb Espanya, Polònia i els Països Baixos, ha proposat tornar a plantejar l'ús dels actius russos congelats per sancions.