La UE avança en el seu suport militar a Ucraïna després d'un atac rus a Kíiv que deixa 23 morts

El balanç de víctimes mortals en l’últim atac massiu rus contra Kíiv, la nit de dijous, ha ascendit a 23 persones, segons ha confirmat este divendres l’administració militar de la ciutat. El cap de l’administració, Timur Tkatxenko, ha informat que encara hi ha persones atrapades entre els enderrocs i que la xifra de víctimes podria tornar a augmentar. Segons les autoritats, almenys 63 persones han resultat ferides, entre elles 11 xiquets, i 35 continuen hospitalitzades.

Els bombardejos van afectar 33 sectors de la capital, inclosa la delegació de la Unió Europea, i van provocar greus destrosses en els districtes de Xevtxenko, Holosíïv, Darnytsia, Dnièper i Desnà.

Segons la Força Aèria d’Ucraïna, Rússia va llançar 598 drons —entre els quals n’hi havia d’atac i de senyalització Shahed— i 31 míssils, inclosos dos Kinzhal hipersònics, nou Iskander-M o nord-coreans KN-23 i 20 míssils de creuer Kh-101.

Condemna internacional a l’atac

Diversos països i institucions han condemnat amb fermesa el bombardeig. La Unió Europea ha qualificat l’atac de “bàrbar i inacceptable” i ha reiterat el seu suport a Ucraïna. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat que l’Aliança “es mantindrà al costat dels ucraïnesos tot el temps que siga necessari”. De fet, a Copenhaguen, la resposta no s'ha fet esperar. La cap de la diplomàcia europea ha anunciat que hi ha un ampli suport dels Vint-i-set per a estendre la missió d'entrenament militar de la Unió. Mentrestant, França i Alemanya amenacen amb sancions si dilluns no hi ha cap avanç real cap a una trobada entre Putin i Zelenski.

També el govern alemany ha expressat la seua “indignació” i ha remarcat que Rússia continua violant el dret internacional.