L'Iran llança l'ofensiva “més devastadora” en el dotzé dia de guerra

L’Iran ha assegurat este dimecres haver llançat l'ofensiva “més dura i devastadora” des de l’inici de la guerra, en una nova escalada militar que ha afectat diversos punts del Pròxim Orient. Mentrestant, els mercats reaccionen amb una forta caiguda del petroli, malgrat la incertesa sobre la duració del conflicte i el risc per a l’estratègic estret d’Ormuz, clau per al comerç energètic mundial.

El dotzé dia de guerra deixa nous atacs amb míssils i drons al golf Pèrsic, combats entre Israel i Hezbol·là al Líban, tensions en el trànsit marítim i repercussions diplomàtiques i esportives.

Diversos països del golf han informat d’atacs durant la matinada. El Ministeri de Defensa de Qatar ha indicat que els seus sistemes de defensa han interceptat un nombre indeterminat de míssils.

Abans, l’Iran havia llançat atacs contra l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Kuwait. Segons el Ministeri saudita de Defensa, la nova ofensiva ha inclòs míssils i drons contra instal·lacions petrolieres, una base militar i altres objectius estratègics. Els Emirats Àrabs Units han assegurat que els seus sistemes de defensa “estan responent a una amenaça de míssils”, mentre que l’exèrcit de Kuwait ha detectat cinc drons hostils que han penetrat el seu espai aeri.

“L’onada més devastadora” contra Israel

La Guàrdia Revolucionària iraniana ha afirmat haver llançat l'ofensiva “més devastadora” des de l’inici del conflicte. Segons este cos militar d’elit, els míssils iranians han colpejat un centre de comunicacions israelià al sud de Tel-Aviv, així com instal·lacions militars a Jerusalem i Haifa.

Les Forces de Defensa d’Israel han confirmat la detecció de míssils llançats des de territori iranià, encara que no han detallat els objectius exactes. El servei d’emergències israelià Magen David Adom ha indicat que, de moment, no s’han registrat víctimes.

L’Iran també ha assegurat haver atacat “bases enemigues nord-americanes-sionistes” a Irbil, la principal ciutat del Kurdistan iraquià. A Bagdad, un dron ha impactat contra una instal·lació diplomàtica dels Estats Units, un gran complex logístic utilitzat pel personal diplomàtic nord-americà. Les primeres informacions apunten a milícies proiranianes com a possibles responsables.

Escalada al sud del Líban

En paral·lel, el conflicte també s’ha intensificat al sud del Líban, on el grup xiïta Hezbol·là i les tropes israelianes han mantingut nous enfrontaments. Els bombardejos israelians sobre la zona han provocat almenys nou morts i tretze ferits, segons fonts locals.

Estos combats coincideixen amb l’anunci de l’exèrcit israelià que bombardejaria infraestructura de Hezbol·là als suburbis del sud de Beirut, considerats un dels principals bastions del grup armat.

Sense nous bombardejos a Teheran durant la nit

Malgrat que el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, havia advertit que dimarts podria ser el dia amb més bombardejos sobre l’Iran des de l’inici de la guerra, durant la nit no s’han registrat nous atacs significatius contra Teheran més enllà dels informats per l’exèrcit israelià durant la vesprada anterior.

Tensió al voltant de l’estret d’Ormuz

La guerra també està posant el focus sobre l’estret d’Ormuz, una de les rutes marítimes més importants del món per al transport de petroli i gas. L’agència britànica Operacions Comercials Marítimes del Regne Unit ha alertat que un vaixell portacontenidors ha rebut l'impacte d'un projectil a poca distància d’este pas estratègic.

Mentrestant, el Comandament Central dels Estats Units ha assegurat haver destruït diversos vaixells de guerra iranians prop de l’estret, entre ells setze embarcacions minadores, en operacions destinades a protegir la llibertat de navegació. Washington acusa l’Iran d’haver amenaçat el trànsit marítim internacional en esta zona clau per al comerç energètic mundial.

El petroli cau malgrat la guerra

Malgrat l’escalada militar, els mercats han reaccionat amb una forta caiguda del petroli. El Brent, de referència a Europa, ha baixat un 11,28% fins als 87,80 dòlars el barril, mentre que el West Texas Intermediate ha retrocedit un 11,94% fins als 83,45 dòlars.

La caiguda s’explica en part per les expectatives que el conflicte no afecte de manera immediata el flux de petroli a través de l’estret d’Ormuz i per les insinuacions dels Estats Units i Israel que el final de la guerra podria estar pròxim.

Les borses asiàtiques han reaccionat positivament: l’índex Nikkei de Tòquio pujava prop d’un 2% en l’obertura d’este dimecres.

Polèmica amb la selecció femenina iraniana

El conflicte també ha tingut repercussions en l’àmbit esportiu. La selecció femenina de l’Iran es troba actualment a Malàisia, segons ha confirmat a un portaveu de la Confederació Asiàtica de Futbol, després d’haver abandonat Austràlia.

Algunes jugadores havien rebut ofertes d’asil per part del govern australià després de la polèmica generada per no cantar l’himne nacional abans d’un partit de la Copa d’Àsia, un gest que va provocar que foren qualificades de “traïdores” en el seu país.

Una de les set futbolistes que havia acceptat protecció humanitària a Austràlia ha decidit finalment tornar a l’Iran, mentre que es desconeix si la resta de l’equip viatjarà també des de Malàisia cap al seu país.