El Japó preveu l'abocament de l’aigua nuclear de Fukushima a la mar aquest 2023

El govern del Japó ha aprovat aquest divendres un pla revisat per a abocar els pròxims mesos al Pacífic l'aigua contaminada i tractada que s'acumula a l'accidentada central de Fukushima, una mesura que encara està envoltada de polèmica, malgrat que les autoritats mantenen que no representa cap mena de risc.

El pla, discutit durant anys entre l'operadora de la planta, Tòquio Electric Power (Tepco) i l'executiu nipó, també l'analitza l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA). A més del rebuig dels pescadors de la regió, ha rebut crítiques de països veïns i organitzacions ecologistes.

Per què s'acumula aigua contaminada a la central?

Es tracta d'aigua marina emprada per a refrigerar els reactors danyats després de les fusions parcials de nucli, provocades pel terratrémol i el tsunami del 2011. Aquesta aigua queda contaminada d'isòtops radioactius i s'afegeix la que es filtra des del subsol cap a les instal·lacions nuclears, que també es contamina.

El líquid s’emmagatzema en bidons dins de les instal·lacions de Fukushima Daiichi, però l'espai ha arribat al límit, per la qual cosa s'ha decidit abocar-lo a la mar entre la primavera i l'estiu d'enguany.

Es tracta d'aigua radioactiva?

L'aigua altament contaminada que genera la planta es processa en circuits anomenats Alps (sistema avançat de processament de líquids) per a retirar 62 tipus de materials radioactius, llevat del triti, i torna a emmagatzemar-se en bidons abans de descarregar-se a la mar.

El triti és un isòtop radioactiu de l'hidrogen generat com a subproducte dels reactors nuclears de fissió. També es genera de manera natural a l'atmosfera i pararà a l'aigua de pluja o a l'aigua potable.

És perillós per a la salut humana o el medi ambient?

El triti, en concentracions baixes semblants a les existents a la natura, representa un nivell desestimable de radiotoxicitat. Els nivells d'aquest element a l'aigua que s'abocarà a la mar seran quaranta vegades inferiors al límit legal establit pel govern del Japó per a l'aigua potable, i 1/7 del màxim fixat per l'Organització Mundial de la Salut, segons dades del govern japonés.

Qui s'oposa a aquesta mesura?

La indústria pesquera de Fukushima, les activitats de la qual encara pateixen les conseqüències del desastre atòmic esdevingut a la planta el 2011, manté la seua oposició al pla del govern i de Tepco perquè considera que l'abocament mantindrà l'estigma nuclear que pesa sobre els seus productes i impedirà la seua recuperació en anys posteriors. Les ajudes econòmiques oferides per l'executiu a les confraries locals no els han convençut.

També han expressat un rebuig ferm a aquesta mesura l'organització ecologista i antinuclear Greenpeace, mentre que Pequín i Seül l'han criticada a causa de la inquietud que els genera pel seu possible impacte mediambiental i en la indústria pesquera. Tots han exigit al Japó plans alternatius.

Hi ha alternatives a l'abocament?

Les autoritats japoneses i un panell científic van analitzar un seguit de possibles solucions, entre altres mètodes, l'evaporació o d'injecció subterrània, però van descartar aquestes opcions per la seua enorme complexitat tècnica i van optar per la descàrrega al Pacífic.

El Japó i l'OIEA subratllen, així mateix, que els abocaments controlats a la mar d'aigua o vapor d'aigua amb triti procedent de centrals nuclears són una pràctica habitual en la indústria nuclear.

Abocaments d'altres països

L'última dècada, països com els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França, la Xina i Corea del Sud n'han realitzat, a vegades amb concentracions de triti majors que les previstes a Fukushima, segons dades de la indústria.