Israel llança nous bombardejos a Beirut i Teheran mentre l’exèrcit persa ataca un petrolier dels EUA al golf Pèrsic

Israel i l’Iran no cessen els atacs al Pròxim Orient en el sisé dia de guerra dels Estats Units i l'exèrcit de Benjamin Netanyahu contra el país persa. Tot i això, hui l’atenció s’ha centrat en una possible extensió del conflicte a altres països fora de la zona, després que s’hagen atribuït a l’Iran els atacs amb drons a Turquia i l'Azerbaidjan. Són uns fets que el govern del país persa ha negat rotundament.

En la matinada d’este dijous, els militars israelians han llançat nous bombardejos contra els barris del sud de Beirut —un bastió del grup xiïta Hezbol·là—, i contra un edifici residencial al nord del Líban. Estes explosions se sumen a la intensificació dels atacs israelians en diversos punts del país els últims dies. Al mateix temps, Israel manté l’ofensiva a Teheran, on s’han registrat noves explosions.

D’altra banda, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha anunciat que hui ha atacat un petrolier dels Estats Units al nord del golf Pèrsic i que la nau està en flames, una informació que no ha pogut ser confirmada de manera independent. Paral·lelament, l’Iran també ha fet públic que ha llançat un atac contra posicions de grups kurds al Kurdistan iraquià, un fet que representa una nova ampliació territorial del conflicte. Estos atacs se sumen als que manté contra Israel i contra països del golf Pèrsic aliats dels Estats Units. 

Dos explosions a l'aeroport internacional de Naxçivan, a l'Azerbaidjan

L'Azerbaidjan ha sigut este dijous objectiu d'un atac amb drons a l'aeroport internacional, on s’han pogut sentir fins a dos explosions. Davant d’esta invasió, que el líder azerbaidjanés, Ilham Aliyev, ha qualificat “d’acte terrorista”, les Forces Armades s’han posat en “alerta màxima”. “Les persones deshonestes que van cometre l'acte terrorista ho lamentaran. Que no posen a prova la nostra força", ha advertit Aliyev.

El país ha atribuït l’atac a l’Iran, que ràpidament s’hi ha desmarcat. “La República Islàmica de l'Iran, alhora que respecta la sobirania de tots els països, especialment els musulmans i veïns, nega que les Forces Armades hagen llançat cap dron cap a la República de l'Azerbaidjan”, tal com ha afirmat un alt càrrec militar en un comunicat. Tot i això, Bakú ha citat l'ambaixador iranià, Mojtaba Demirchilu, perquè done explicacions.

A més, les forces armades iranianes han negat que ahir llançaren un míssil contra Turquia, tal com van detectar els sistemes defensius de l'OTAN instal·lats al territori. Un atac que no va tardar a condemnar l'Aliança Atlàntica després d'haver interceptat el projectil, que no va causar danys. “Les forces armades de la República Islàmica de l'Iran respecten la sobirania de Turquia, país veí i amic, i neguen qualsevol llançament de míssils cap al seu territori”, tal com ha indicat l'Estat Major en un comunicat recollit per mitjans iranians.

Sri Lanka busca els desapareguts per l’atac d’un vaixell iranià

La Marina de Sri Lanka continua la cerca de desenes de persones desaparegudes després de l'afonament en aigües internacionals del vaixell de guerra iranià IRIS Dena, provocat per l'atac amb un projectil d'un submarí dels Estats Units i que ha causat la mort d'almenys 84 tripulants, amb 32 rescatats i un total de 180 a bord.

D'acord amb els registres de navegació citats a Sri Lanka, la fragata iraniana tornava al país després d'haver participat en exercicis militars conjunts a la ciutat costanera de Visakhapatnam, a l'Índia, quan va ser interceptada i destruïda. L'Índia encara no s'ha pronunciat al respecte.

Espanya enviarà a Xipre la fragata Cristóbal Colón

Espanya enviarà la fragata Cristóbal Colón a Xipre, en companyia del portaavions francés Charles de Gaulle i d'altres navilis de l'Armada grega, per a donar protecció i defensa aèria a l’estat insular, després que un dron de fabricació iraniana impactara a la base britànica d'Akrotiri. Segons ha informat el Ministeri de Defensa, Espanya mostra així el seu compromís amb la defensa de la Unió Europea i la frontera oriental.

La Cristóbal Colón és la fragata de l'Armada espanyola tecnològicament més avançada i la seua missió a la Mediterrània serà oferir protecció i defensa aèria, complementant d'esta manera les capacitats de la bateria Patriot que l’Estat té desplegada a Turquia. També estarà preparada per a prestar suport a qualsevol evacuació de personal civil que poguera resultar afectat pel conflicte de l'Iran.

Més de 330.000 desplaçats de l'Iran, l'Afganistan, el Pakistan i el Líban

L'escalada de la guerra ha provocat més de 330.000 desplaçats interns en alguns dels països que han rebut més atacs, com ara l'Iran, l'Afganistan, el Pakistan o el Líban, tal com ha indicat l'Agència de l'ONU per als Refugiats (Acnur). Els desplaçats al Líban, on s'han reactivat les hostilitats entre Israel i Hezbol·là, s'eleven ja a 84.000, mentre que almenys 100.000 persones han deixat sa casa a l'Iran pels atacs dels Estats Units i Israel.

Des d'Acnur recorden que les àrees afectades ja sumaven amb anterioritat una població desplaçada d'uns 24,6 milions de persones, moltes d'elles amb enormes necessitats d'ajuda humanitària que compartixen també les comunitats d'acollida.

El conflicte s'estén

L'expansió del conflicte continua provocant reaccions distintes en els líders mundials. El primer ministre del Canadà, Mark Carney, s’ha mostrat per primera vegada obert a participar en la guerra si continua agreujant-se, després que ahir criticara els Estats Units per dur a terme l'ofensiva contra l'Iran d'esquena als seus aliats. Tant Carney com el primer ministre australià, Anthony Albanese, junts en una roda de premsa, han reclamat una desescalada dels atacs.

Mentrestant, la Xina, soci de l'Iran, enviarà un mediador al Pròxim Orient perquè intervinga en l'escalada bèl·lica, sense data encara confirmada, després que el canceller xinés, Wang Yi, haja mantingut una sèrie de converses telefòniques amb els seus homòlegs de la zona en els últims dies. El gegant asiàtic és un dels països més afectats per la crisi a l'estret d'Ormuz, clau per al comerç energètic mundial i amenaçat per Teheran.