Israel avança posicions cap a l'extrem sud de Gaza en paral·lel a la negociació d'una nova treva

L'exèrcit d'Israel i els milicians de Hamàs i la Jihad Islàmica combaten cos a cos a Khan Yunis. Les tropes de Tel-Aviv continuen avançant posicions a la principal ciutat del sud de la Franja de Gaza i els comandaments anticipen que "prompte" arribaran a l'extrem meridional, Rafah, fronterer amb Egipte, on viuen amuntegats més d'un milió de gazians desplaçats per l'ofensiva.

Els combats, que continuen sumant cadàvers a la xifra de 26.000 palestins morts en l'operació israeliana, discorren en paral·lel a la negociació d'una nova treva. El primer ministre de Qatar i els caps de la intel·ligència dels EUA, Israel i Egipte van tancar la setmana passada a París l'esborrany de l'acord. Proposa una treva de més d'un mes, en la qual s'alliberarien uns 35 ostatges de Hamàs, amb prioritat per a les dones, a canvi de l'excarceració de 100 presos palestins per captiu.

El grup islamista va donar el sí aquest dijous, però el va condicionar al fet que entre els alliberats hi haja presoners d'alt rang, inclosos Marwan Barghouti, líder de Fatah, i Ahmed Saadat, acusat de planejar l'assassinat d'un ministre israelià. El cap de gabinet de guerra d'Israel es va reunir en la nit per a discutir els detalls de l'esborrany.

Un grup de relators de drets humans de Nacions Unides ha condemnat els assassinats, amenaces i atacs de les forces israelianes contra els periodistes de Gaza, que ja s'han cobrat la vida d'almenys 122 treballadors dels mitjans de comunicació. Els assassinats dels informadors locals i el veto israelià a la premsa estrangera han restringit al mínim la informació independent sobre l'operació militar.

Quatre colons estrenen les sancions de Biden

A la veïna Cisjordània, l'augment dels atacs indiscriminats dels colons contra la població palestina ha motivat una reacció inèdita del govern dels Estats Units. El govern de Joe Biden ha emés una ordre executiva per a castigar aquells que "perpetren violència" o que participen en "actes reiterats d'intimidació i destrucció de propietat, que porten al desplaçament forçat de comunitats palestines". Les sancions inclouen el bloqueig dels actius als Estats Units i la prohibició d'accedir al sistema financer estatunidenc. L'administració Biden ha estrenat la mesura sancionant quatre colons radicals, que han liderat atacs contra les comunitats palestines amb resultat de diversos morts.

La Cisjordània ocupada viu l'espiral més gran de violència des de la segona intifada (2000-2005). Des que va esclatar la guerra en la Franja de Gaza el passat 7 d'octubre, les tropes israelianes i els colons han matat almenys 378 palestins, 90 d'ells menors. 54 de les morts s'han produït aquest 2024. Israel va prendre el control de Cisjordània durant la guerra dels Sis Dies (1967) i des de llavors exerceix una ocupació militar que ha facilitat la colonització il·legal de bona part del territori.