Israel anuncia que ha matat al Líban el secretari i nebot del cap de Hezbol·là

Israel ha informat este dijous en un comunicat que ha matat en un bombardeig llançat sobre Beirut de matinada el secretari personal i nebot del líder de Hezbol·là, la milícia libanesa secundada per l'Iran, al qual ha identificat com Ali Yusuf Harshi. "Les FDI (Forces de Defensa d'Israel, l'exèrcit) han atacat a la zona de Beirut i han eliminat Ali Yusuf Harshi, el secretari personal i nebot del secretari general de Hezbol·là, Naim Qassem", resa el text. Segons afirmen, Harshi tenia un rol central en la gestió i seguretat de l'oficina de Qassem. Consultat per EFE, l'exèrcit d'Israel ha negat que Qassem haja mort en l'atac.

A més de l'atac que ha matat Harshi, les forces armades han bombardejat dos ponts sobre el riu libanés Litani, al sud del país, sota el pretext que el grup armat xiïta l'utilitzava per a la transferència d'armes. L'ofensiva també ha tingut per objectiu almenys deu magatzems d'armes de l'organització.

Israel continua bombardejant el Líban a pesar que el Pakistan, estat negociador de l'alto el foc pactat entre els Estats Units i l'Iran, va assegurar que la treva també inclou el país mediterrani. Tant el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, com l'exèrcit reiteren que el Líban no hi està inclòs i, malgrat l'entrada en vigor de l'alto el foc dimecres, han tornat a llançar una extensa onada de bombardejos contra tot el país que han matat més de 250 persones.

La banda armada libanesa va entrar en l'escalada bèl·lica a la regió el passat 2 de març, després d'atacar Israel, en represàlia per l'assassinat del líder suprem iranià Ali Khamenei el primer dia de la guerra a mans dels Estats Units i Israel. Dos dies abans, Washington i Tel-Aviv havien llançat una ofensiva aèria conjunta contra el règim aiatol·là que va desencadenar una contesa que ja s'allarga més de quaranta dies. Després dels atacs de Hezbol·là sobre territori israelià, el govern de Netanyahu va assegurar que respondria amb força i des d'aleshores ha dut a terme bombardejos aeris que han matat més de 1.700 persones al Líban, segons les autoritats del país.

Israel ja havia debilitat les capacitats militars del grup xiïta i l'havia martellejat amb una sèrie d'assassinats des que va començar la guerra de Gaza el 7 d'octubre del 2023. Malgrat l'alto el foc secundat el 2024 pels Estats Units entre Israel i el Líban, després de més d'un any de combats, Tel-Aviv ha llançat atacs regulars contra el que ha identificat com a objectius de Hezbol·là al Líban i ha acusat la milícia de tractar de rearmar-se. Hezbol·là es nega a desarmar-se sota les condicions de la proposta que han posat damunt de la taula els Estats Units per a prorrogar l'alto el foc. Qassem va amenaçar Israel directament, dient que els míssils caurien sobre ells si reprenia la guerra contra el Líban.

El 2024, Israel ja va assassinar el predecessor de Naim Qassem —l'actual líder del grup libanés—, el veterà Hassan Nasrallah, en un atac aeri en un suburbi de Beirut. Va ser un punt d'inflexió en un conflicte que va començar quan Hezbol·là va disparar contra posicions israelianes a la frontera per a donar suport al grup islamista palestí Hamàs. La milícia va nomenar Qassem, una figura important en el grup durant més de trenta anys, com el nou cap un mes després de l'assassinat de Nasrallah.

Hezbol·là va ser creat en el 1982 per militants xiïtes musulmans al Líban amb el suport de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran per a lluitar contra el que aleshores era l'ocupació israeliana del sud del Líban. En l'actualitat, és un dels principals aliats del règim aiatol·là al Pròxim Orient.