Israel aprova registrar les terres de Cisjordània com a propietat seua per primera vegada en seixanta anys

Per primera volta en seixanta anys, el govern de Benjamin Netanyahu permet registrar les terres de Cisjordània com a propietat d'Israel; un pas més cap a l'annexió que impossibilita la creació d'un estat palestí.

Amb Gaza arrasada i fora del focus mediàtic, Israel avança en la política expansionista sobre Cisjordània, l'altre territori de la Palestina ocupada.

A instàncies dels socis de l'extrema dreta, el govern de Benjamin Netanyahu ha aprovat este diumenge el registre que permetrà inscriure el 60 % de les terres de Cisjordània com a propietat de l'estat d'Israel. Una mesura sense precedents, pensada per a expulsar les famílies palestines i substituir-les pels colons jueus.

Per a l'Autoritat Nacional Palestina és, de facto, una annexió il·legal que impossibilita la creació de l'estat palestí; un diagnòstic que compartix l'ONU.

Donald Trump, amb qui Netanyahu s'ha entrevistat esta setmana, no ha dit res sobre l'annexió, però sí que ha promés suport a Israel si ataca els centres de producció de míssils balístics a l'Iran.

Israel acusa l'ANP de registrar els terrenys il·legalment

Paral·lelament, el Ministeri d'Afers Estrangers d'Israel ha acusat l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) de registrar il·legalment territori de l'Àrea C de Cisjordània i ho ha fet poc després que el govern israelià este procés de regularització de la titularitat dels terrenys palestins.

Afers Estrangers ja havia emés unes acusacions similars cap a l'ANP dimarts just després de derogar una antiga llei jordana que impedia que els jueus compraren terres a Cisjordània.

L'ONG israeliana Peace Now ha advertit que Israel, com a potència ocupant de Cisjordània, "no és una part neutral que puga adjudicar justament les demandes de terra i sota condicions d'ocupació: el registre de terres no es pot dur a terme amb llibertat".

L'exèrcit israelià mata almenys tretze gazians en onada d'atacs sobre la Franja

Enmig d'estes acusacions, les forces ocupants d'Israel han matat tretze palestins en una onada d'atacs al llarg de la Franja de Gaza, segons dades del Ministeri de Sanitat de Gaza i de l'agència palestina de notícies Wafa; una xifra que també ha confirmat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant una compareixença a Jerusalem.

El número de gazians morts per atacs israelians des de l'entrada en vigor de l'alto el foc, el passat 10 d'octubre, ja supera este diumenge els 600 morts.

Quasi cada dia i malgrat la treva, Israel bombardeja de manera esporàdica o dispara contra palestins que —al·lega— s'acosten massa a les tropes replegades en la línia groga.

L'Exèrcit israelià ha justificat estos últims atacs mortals contra supòsits "objectius de Hamàs" com una resposta al suposat encreuament ahir per part de milicians d'esta la línia groga.

Almenys 72.060 gazians han mort, entre ells més de 20.000 xiquets, segons del Ministeri de Sanitat, des de l'inici de l'ofensiva bèl·lica israeliana al 2023, sobre la qual existix cert consens internacional que va albergar "actes de genocidi" contra els palestins.