"Frustració" a la UE pel desacord per a frenar Israel, però consens per a castigar Rússia

La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha lamentat falta d'una “veu unificada” a la UE per a imposar sancions a Israel per l'ofensiva a Gaza i Cisjordània. “És frustrant no poder fer més", ha manifestat la mandatària durant la reunió informal dels ministres d'Afers Estrangers a Copenhaguen, on ha constat que el desacord entre els països europeus continua i està minant el paper de Brussel·les com a actor internacional.

Al juliol, les diferències entre els socis europeus van frenar la proposta de la Comissió Europea per a limitar la participació d'Israel en el programa científic comunitari per a desenvolupar tecnologies de doble ús civil i militar. No es va aconseguir la majoria necessària, de 15 països (sobre 27 membres) que haguera permés tirar avant la iniciativa.

El ministre alemany d'Exteriors, Johanes Wadephul, va reiterar a Copenhaguen que no creu que la mesura vaja a tindre eficàcia i va ressaltar que el seu país ha limitat l'enviament d'armes a Israel perquè es mantinguen "paràmetres humanitaris" enmig de la "lluita legítima contra Hamàs". En el que sí que va haver-hi consens és a demanar als Estats Units que "reconsidere" la seua decisió de revocar visats a diplomàtics palestins que participen en la pròxima Assemblea General de l'ONU a fins de setembre.

En l'extrem contrari a la tebiesa de Berlín hi ha Espanya, que va presentar un pla d'acció que inclou un embargament d'armes a Israel, ampliar la llista de sancionats que s'oposen a la solució de dos Estats i trencar el bloqueig humanitari. Madrid, juntament amb Eslovènia, Irlanda, Islàndia, Luxemburg i Noruega van condemnar l'anunci d'Israel de tindre presència permanent a Gaza i van instar el seu govern a "reconsiderar la decisió i cessar les operacions" amb "caràcter immediat".

Dinamarca, fins ara era reticent a una reacció dura contra Israel, es va mostrar este dissabte favorable a suspendre el capítol comercial de l'acord d'associació entre la UE i Israel, així com imposar sancions a alguns dels ministres del Govern de Benjamin Netanyahu.

Les discrepàncies sobre Gaza desapareixen en la lectura de la guerra de Rússia a Ucraïna. Kaja Kallas ha assegurat que tots els estats membres estan d'acord a fer pagar Rússia pels danys causats, encara que ha advertit que el debat sobre les "vies" per a fer-ho i "minimitzar els riscos potencials” continuarà.

Els actius russos congelats pagaran la reconstrucció ucraïnesa

En els minuts previs de la reunió, altres membres de la diplomàcia europea, com l'espanyol José Manuel Albares, han anticipat la proposta d'un nou paquet de sancions contra Moscou i de pagar la reconstrucció d'Ucraïna amb els actius russos congelats en entitats europees.

"És impensable que Rússia torne a veure estos diners llevat que compense plenament a Ucraïna pels danys causats", ha explicat Kallas després, per a deixar clar que els actius tampoc no es retornaran en cas d'acord de pau, mentre no cobrisquen les reparacions per la guerra.

Denové paquet de sancions contra Rússia

Els ministres europeus han debatut sobre el denové paquet de sancions contra Rússia que, segons la mandatària estoniana, podria incloure “sancions secundàries (...) contra aquells que donen suport a la guerra de Rússia, així com prohibicions d'importació i aranzels sobre els productes russos”.

A Letònia, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat l'anomenada coalició dels voluntaris, la força de seguretat de pau, amb participació de 30 països, per a garantir la seguretat en la postguerra d'Ucraïna.