Qui és Fàtima el-Mansouri? La primera dona presidenta de la història del Marroc

"Si fora un home, em faria eixa pregunta?". Així va contestar recentment Fàtima Ezzahra el-Mansouri un comentari sobre la seua capacitat de lideratge polític. Als 50 anys s'ha convertit en la primera dona encarregada de presidir un govern en la història del Marroc, després que el seu partit, Autenticitat i Modernitat (PAM), isquera guanyador en els últims comicis.

'La Presidenta' ja era el seu sobrenom abans del nomenament d'este dimarts per voluntat del rei Mohamed VI. Mansouri acumula 18 anys de trajectòria en el PAM, un partit liberal i pròxim al règim impulsat en 2008 per Fuad Ali el-Himma, excompany de col·legi del rei i conseller reial.

"Este perfil de dona política al capdavant d'un partit de l'envergadura del PAM és l'únic que existeix actualment al Marroc", apunten a EFE fonts pròximes a Mansouri.

La imparable carrera de la filla del paixà

Mansouri coneix bé el sistema des de dins. Filla d'un paixà (sotsgovernador) de Marràqueix, es va llicenciar en Dret Privat per la Universitat Mohammed V, va completar la formació a França i els Estats Units i, abans de botar a la política, va exercir com a advocada especialitzada en dret empresarial i immobiliari.

Va marcar una fita amb 33 anys en ser elegida alcaldessa de Marràqueix —la primera alcaldessa d'una gran ciutat al Marroc—, va ser reelegida —no sense polèmica per la seua gestió—, va assumir la coordinació del PAM i va arribar a Rabat per a ocupar la cartera d'Habitatge i Urbanisme en l'últim govern de coalició, presidit pel magnat conservador Aziz Akhannouch, a qui ara substituirà.

"Carismàtica, elegant i amb gran presència", així la definix el mitjà local Maroc Hebdo.

Ombres en la gestió

La seua meteòrica carrera política no està exempta de polèmica. La més sonada va esclatar després de la publicació en mitjans locals de detalls de la venda d'un gran terreny familiar prop de Marràqueix en 2023, quan Mansouri ja compaginava l'alcaldia amb el càrrec com a ministra d'Urbanisme.

La premsa va apuntar llavors un possible conflicte d'interessos i la ministra va respondre que es travava de "filtracions malintencionades".

Els crítics carreguen contra la seua gestió en Urbanisme, per retards en els plans d'ordenació urbana, en la regularització d'edificacions, projectes autoritzats en zones inundables i paràlisis de l'habitatge social.

El debat religiós

El seu nomenament obri una nova era en la política del Marroc, que es convertix en el segon país àrab a tindre una cap de govern —després de Tunísia—, però alimenta també un debat sobre política i religió.

No existix cap obstacle constitucional perquè una dona lidere l'executiu al Marroc, però una figura femenina en el càrrec planteja reptes en el protocol religiós.

La tradició establix que homes i dones han de resar per separat. Com a comanador dels creients, amb motiu de les festes religioses, el rei Mohamed VI compartix espai amb el cap de l'executiu.

No obstant això, per a observadors consultats per EFE es tracta d'una qüestió merament protocol·lària que no altera en el substancial la posició ni les funcions de qui ocupe la presidència del govern.

Dones i joves, motors de canvi

Immediatament després del triomf del PAM, Mansouri va allargar la mà a altres partits per a tancar aliances de govern, encara que va marcar límits: "No hi ha línies roges respecte als partits, però sí temes que ho són".

Al costat de la defensa de la participació de la dona en els centres de decisió, Mansouri ha reivindicat el paper dels joves com a motors de canvi.

Assumix la tasca de formar govern en el primer aniversari de les protestes juvenils de la GenZ212 i dos mesos després del major èxode migratori del Marroc, quan desenes de milers de persones, majoritàriament joves, van creuar de manera irregular a la ciutat espanyola de Ceuta a la fi de juliol.

Recuperar la confiança de la joventut en el país serà el seu desafiament més difícil. En campanya, el PAM va prometre llançar "un pacte d'integració" per a incorporar al mercat laboral a més de tres milions de joves que ni estudien ni treballen.

També els missatges sobre la paritat de la dona s'han repetit en la seua campanya. "L'empoderament de les dones no ha de detindre's en una presència simbòlica ni a utilitzar-les com a façana política", va dir recentment la que serà primera presidenta d'un govern al Marroc.

Té l'encàrrec de governar un país en el qual les dones suposen al voltant de la mitat de la població, ocupen menys del 25% dels escons parlamentaris, la seua taxa d'activitat no arriba al 20% —enfront del 69% en els homes— i l'analfabetisme supera el 32%, quasi el doble que el masculí (17%).