Evo Morales fitxa Baltasar Garzón després de l'orde de captura emesa per la Fiscalia boliviana
El líder indígena diu que la denúncia contra ell "no és constitucional ni legal".
L'expresident bolivià Evo Morales s'ha rodejat d’un equip internacional d'advocats, que inclou l'exjutge espanyol Baltasar Garzón, per a afrontar l'orde de captura emesa contra ell per la Fiscalia del país, que l’acusa de sedició i terrorisme. Ho ha anunciat en una roda de premsa celebrada a l'Argentina, on està refugiat després d’exiliar-se de Bolívia el passat 11 de novembre, quan les forces armades l’obligaren a deixar el càrrec.
El líder indígena insisteix que l'orde de captura "no és constitucional ni legal" perquè, diu, "continua sent president". Des que s'exilià Morales, a Bolívia hi ha un govern interí presidit per la senadora Jeanine Áñez. Evo Morales defensa que, com que l'Assemblea Legislativa no arribà a debatre ni acceptar la dimissió, aquesta no s'ha materialitzat. També acusa la successora interina en el càrrec presidencial de no respectar la línia successòria fixada en la Constitució i argumenta que, per això, "qualsevol acte del govern de facto és il·legal".
Per a processar un cap d'Estat en exercici cal acudir a un juí de responsabilitats, una figura especial per als càrrecs. Tot i això, la denúncia contra ell s'ha tramitat per via ordinària. La Fiscalia de Bolívia va emetre dimecres una orde de detenció contra Morales per sedició i terrorisme. L'acusen d'aquests delictes per haver ordenat assetjar importants ciutats en el marc de les protestes postelectorals.
Més llegit
-
Estos són els dotze festius autonòmics del calendari laboral del 2026
-
Daimús, Xeraco, Tavernes de la Valldigna i Orihuela, pendents de les analítiques de l'aigua després del tancament de les seues platges
-
Les farmàcies tancaran un dia en juliol per l'impagament de maig per part de l'administració
-
Vols cancel·lats i retardats als aeroports de València i Alacant per la vaga de controladors de França
-
Gan Pampols: "M'hauria agradat consensuar el Pla Endavant amb el govern, però no ha sigut possible"
-
Entrar més tard al món laboral obligarà els joves a jubilar-se als 71 anys en 2065