Cuba viu la sexta apagada nacional mentre Trump diu que seria un "honor" per a ell "prendre" el país

La greu crisi energètica que viu Cuba, evident des de mitjan 2024, i el bloqueig petrolier a què l'ha sotmesa els Estats Units han portat l'illa a viure la sexta apagada total en a penes any i mig. Més de nou milions de persones s'han quedat a les fosques, sense electricitat, telèfon ni internet este dilluns, per causes que encara s'investiguen.

El director general d'Electricitat del Ministeri d'Energia i Mines (Minem), Lázaro Guerra, ha explicat a la televisió estatal que continua el procés "pas a pas" de recuperació del servici amb la creació de microsistemes per a generar energia en xicotetes àrees que s'interconnecten. Guerra ha explicat que intenten aclarir els motius d'esta nova "desconnexió total" en l'illa i per a això s'estan "analitzant tots els paràmetres del sistema". "Fins al moment tots estan bé", ha afegit, per a recordar que "no s'han reportat afectacions en les unitats generadores que estaven en servici en el moment de la fallada".

La companyia estatal Unión Eléctrica (UNE), dependent del Minem, ha informat que ja compten amb microsistemes activats en àrees de les províncies occidentals Pinar del Río, l'Havana, Matanzas, les centrals Vila Clara i Sancti Spíritus i les orientals Las Tunas, Granma i Holguín. Eixos emplaçaments de generació interconnectats servixen una càrrega determinada i es creen per a dur l'electricitat a centres vitals (hospitals, centres de comunicació i d'elaboració d'aliments), ha apuntat el gestor energètic. En un dels últims informes, l'UNE reporta que a l'Havana tenen servici elèctric actualment 42.372 clients, el 4,9% a la capital. A més, ha advertit que el restabliment de l'energia es farà de "forma gradual en la mesura que les condicions del SEN [Sistema Energètic Nacional] ho permeten".

Abans d'esta nova apagada del SEN la situació ja era crítica a Cuba, amb fallades d'unes quinze hores diàries a l'Havana i períodes continus sense electricitat de fins a dos dies a les províncies. L'activitat econòmica està quasi totalment paralitzada i el descontentament social va en augment: en els últims dies s'han succeït les protestes en distintes ciutats del país, almenys una de les quals va acabar de forma violenta i amb detencions.

Nova amenaça de Trump

Mentrestant, el president dels Estats Units, Donald Trump, continua amb l'ull posat al país caribeny i ha afirmat que seria "un gran honor" per a ell "prendre Cuba", enmig de les tensions entre ambdós països pel bloqueig energètic contra l'illa. "Prendre Cuba, això seria un gran honor. Prendre Cuba, prendre Cuba d'alguna manera, sí. Ja siga alliberar-la o prendre-la. Podria fer el que volguera amb ella", ha dit en una roda de premsa a la Casa Blanca.

El mandatari ha reiterat que la seua administració manté converses amb les autoritats cubanes i ha descrit l'illa com "una nació fracassada". "No tenen diners, no tenen petroli, no tenen res", ha apuntat. "Tenen bona terra. Tenen paisatges bonics. És una illa bella", ha afegit el republicà, que ha presumit de tindre amics cubans que es van fer milionaris als Estats Units.

El president republicà ha amenaçat en les últimes setmanes de prendre el control de l'illa siga de manera "amigable" o hostil, i ha repetit que el règim castrista "caurà molt prompte" perquè el país "està en ruïnes", afectat pel bloqueig de cru imposat per Washington el gener passat. La setmana passada, el president cubà, Miguel Díaz-Canel, va confirmar que dialoguen amb els Estats Units per a "buscar solucions per la via del diàleg a les diferències entre ambdós governs", cosa que ja Trump havia avançat, però que l'illa havia negat.