Contactes indirectes entre els EUA i l’Iran a Oman amb tímids avanços i una forta desconfiança mútua

Els Estats Units i l’Iran han celebrat a Masqat, la capital d’Oman, una primera ronda de contactes indirectes amb la mediació del país amfitrió, en un intent de rebaixar la tensió després de mesos de màxima confrontació. No hi ha hagut reunió cara a cara: les delegacions han negociat en sales separades, amb el ministre d'Afers Estrangers omanita com a intermediari. El resultat ha sigut un acostament prudent, amb alguns avanços, però també amb una profunda desconfiança entre les parts, especialment pel programa nuclear iranià.

El ministre d’Afers Exteriors de l’Iran, Abbas Araghchi, ha qualificat les converses de “bon començament” i ha confirmat que les dos parts han acordat continuar negociant, tot i que sense concretar encara ni el calendari ni el format de la pròxima trobada. En declaracions a la televisió estatal iraniana, Araghchi ha explicat que les converses han sigut “llargues i intenses” i s’han centrat exclusivament en la qüestió nuclear. “El tema de les nostres converses és únicament nuclear i no dialoguem amb els nord-americans sobre cap altre assumpte”, ha assegurat.

El cap de la diplomàcia iraniana ha admés que, després de “huit mesos turbulents” i de la guerra de dotze dies amb Israel, hi ha una gran desconfiança que dificulta l’entesa. Tot i això, ha afirmat que “si els Estats Units continuen amb este enfocament, podem arribar a la formació d’un marc de negociació en les pròximes converses”, encara que ha posat com a condició “abstenir-se d’amenaces i pressions”.

Les negociacions tenen lloc sota l’amenaça del president nord-americà, Donald Trump, d’una possible intervenció militar. Washington ha desplegat el portaavions USS Abraham Lincoln i el seu grup de combat prop de les aigües iranianes del golf Pèrsic. A més, els Estats Units volen ampliar l’agenda de les converses per a incloure la limitació dels míssils balístics iranians i el suport de Teheran a grups com Hamàs, Hezbol·là o els houthis del Iemen, una possibilitat que l’Iran rebutja de manera taxativa.

L’ambient fora de la sala de negociació tampoc ha ajudat a generar confiança. El mateix dia de la reunió, l’Administració Trump ha anunciat noves sancions contra una xarxa vinculada, segons Washington, al comerç “il·lícit” de petroli iranià. El Departament del Tresor ha informat que les mesures afecten 14 vaixells de la coneguda com a flota fantasma, 15 entitats amb seu, entre altres països, a l’Índia i Turquia, i dos persones relacionades amb la comercialització de cru i productes petroquímics de l’Iran. Segons el comunicat, estos ingressos “són utilitzats pel règim de Teheran per a donar suport al terrorisme a l’estranger i reprimir els seus ciutadans”.

Paral·lelament, Teheran ha capturat dos vaixells estrangers, una acció que la Guàrdia Revolucionària ha justificat pel presumpte contraban de combustible i que ha sigut interpretada com una demostració de força que complica encara més el procés negociador.

Este nou intent de diàleg és el primer des de la guerra entre l’Iran i Israel del mes de juny, en la qual els Estats Units van bombardejar instal·lacions nuclears iranianes, fet que va paralitzar la capacitat d’enriquiment d’urani del país persa. També arriba en un moment especialment delicat per a la República Islàmica, marcada per una greu crisi econòmica, una sequera històrica, mancances energètiques i les protestes més violentes des de 1979, reprimides amb un balanç de morts que oscil·la, segons les fonts, entre els més de 3.000 reconeguts oficialment i xifres molt superiors aportades per organitzacions opositores i observadors internacionals.