Brussel·les donarà més marge fiscal als estats per a afrontar l'impacte de la crisi energètica

La Comissió Europea donarà més marge fiscal als estats membres per a afrontar les conseqüències de la crisi energètica; ha sigut després de les peticions plantejades en les últimes setmanes per Espanya i Itàlia per a flexibilitzar les normes pressupostàries europees arran de l'encariment de l'energia.

La mesura formarà part del paquet fiscal que l'executiu comunitari presentarà este dimecres, quan se'n coneixeran millor els detalls, i permetria als governs destinar fins a un 0,3% del PIB anual a despeses relacionades amb l'energia. Segons han confirmat fonts comunitàries a Europa Press, els països podran sol·licitar una ampliació de l'abast de la clàusula nacional d'escapament ja prevista per a la despesa en defensa amb la finalitat d'incloure mesures destinades a reduir la dependència dels combustibles fòssils importats i reforçar la seguretat energètica europea.

Entre les actuacions que podran acollir-se a esta flexibilitat figuren ajudes a llars i empreses per a reduir-ne la dependència dels combustibles fòssils, inversions en xarxes elèctriques i emmagatzematge d'energia, mesures per a accelerar l'electrificació o actuacions destinades a millorar l'eficiència energètica i ampliar la capacitat de generació d'energies netes.

Les fonts insistixen que la mesura no alterarà les salvaguardes previstes per a garantir la sostenibilitat fiscal ni el límit màxim de flexibilitat ja autoritzat, fixat en l'equivalent a l'1,5% del PIB, dins del qual s'habilitarà un marge específic de fins al 0,3% del PIB anual per a mesures relacionades amb l'energia durant 2026 i 2027.

La resposta de Brussel·les arriba després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, reclamara en la passada cimera informal de líders de la Unió Europea celebrada a l'abril un debat per a facilitar la inversió en electrificació i energies renovables de manera similar a l'acordat per a la despesa en defensa.

També la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha intensificat en les últimes setmanes la pressió sobre Brussel·les perquè estenga a l'energia el tracte atorgat a la despesa militar.

"No podem dir als ciutadans que els diners són només per a defensa", va argumentar la dirigent italiana a finals de maig, en reclamar que les inversions necessàries per a mitigar l'impacte de la crisi energètica queden emparades per més flexibilitat fiscal.