El Suprem analitza la sentència sobre l'impost de les hipoteques

El ple de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem es reuneix aquest dilluns per a analitzar la doctrina de la recent sentència segons la qual el pagament de l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) de les hipoteques recau en les entitats financeres.

En una controvertida sentència, el Suprem va modificar la seua jurisprudència anterior i va concloure que no és el prestatari el subjecte passiu de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, sinó l'entitat que presta els diners.

El "negoci inscriptible", aclaria la sentència, és la hipoteca, i l'únic interessat en l'elevació a escriptura pública i la ulterior inscripció d'aquells negocis és el prestador, que només mitjançant aquesta inscripció podrà exercir l'acció executiva i privilegiada que deriva de la hipoteca.

Només un dia després, el president de la sala, Luis Díez Picazo, va anunciar que atés el "gir radical" en la jurisprudència i "l’enorme repercussió econòmica i social" provocats per la sentència es convocava un ple per a aclarir els temes solts sense resoldre.

La notícia va provocar una caiguda de la cotització borsària dels bancs, que en conjunt van perdre aquell dia més de 5.000 milions d'euros. De fet, el sector va reclamar als poders públics "major seguretat jurídica i unes regles clares i predictibles per al mercat hipotecari".

Les associacions de consumidors, per la seua banda, van valorar positivament la decisió que siga el banc qui es faça càrrec de l'impost i després van criticar amb duresa l'aparent canvi de postura dels magistrats.

De moment, l'alt tribunal ha suspés les seues deliberacions sobre diferents recursos presentats sobre l'impost, a l'espera que els 31 jutges que integren el ple decidisquen si comporta una retroactivitat total o el seu efecte es limita als últims quatre exercicis.