Ara en la televisió
MERIDIÀ ZERO
Planas confia en el consens amb les comunitats per a poder presentar la PAC a Europa abans de finals d’any
L’objectiu del govern és aconseguir una PAC que impulse l’avanç cap a un sector agroalimentari més competitiu, sostenible, digitalitzat i innovador. Les ajudes agràries d’Europa suposen 1.107 milions d'euros anuals
El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, s'ha mostrat confiat a aconseguir "suport i consens" amb les comunitats autònomes per a continuar treballant en el pla estratègic nacional de la política agrícola comuna (PAC) i així elevar al novembre l'esborrany del pla a consulta pública de manera que es puga presentar a la Comissió Europea abans que acabe l'any.
"El meu objectiu hui és posar les comunitats autònomes al corrent dels processos, escoltar les seues observacions i, a partir d'ací, continuar amb l'elaboració que ens portarà a un esborrany públic al novembre", ha assegurat Planas.
Una de les grans novetats d'aquesta PAC són els ecoesquemes. “Parlem de pràctiques ambientals i la Comissió Europea serà molt estricta en la comprovació", ha precisat el ministre, al mateix temps que ha recordat que aquestes ajudes suposen 1.107 milions d'euros anuals.
L’objectiu del govern és aconseguir una PAC "més justa en la distribució, que responga millor als objectius mediambientals i que fomente els temes relatius al relleu generacional i la igualtat de gènere".
En el calendari que s'ha marcat el Ministeri està previst que després de la consulta pública de novembre, en la sectorial de desembre, es presente a les comunitats "l'estat d'avanç del pla que s'entregarà a Brussel·les i l'únic acte d'aprovació serà el de la Comissió, que l'haurà d'aprovar en els primers mesos de 2022", ha recordat.
Pràctiques sostenibles perquè agricultors i ramaders reben ajudes
La proposta en la qual es treballa està basada en set pràctiques per a intentar que una gran part d'agricultors i ramaders puguen beneficiar-se d'aquestes ajudes.
Planas ha detallat que pel que fa a les pastures permanents i els pasturatges s'han previst dues pràctiques, com són el pasturatge extensiu i la sega sostenible o marges sense segar, que garanteix que la ramaderia extensiva "està coberta en tota mena de pastures".
Pel que fa a terres de cultiu, el govern ha previst tres pràctiques com són la rotació de cultius, l'agricultura de conservació i la sembra directa, i les superfícies no productives i elements de paisatge, mentre que quant als cultius permanents figuren les pràctiques de superfícies no productives i el manteniment de cobertes vegetals espontànies o sembrades, que implica deixar les restes triturades de poda en el sòl.