Quasi la meitat dels espanyols no poden afrontar una despesa imprevista, a pesar de la millora d'alguns indicadors econòmics

Quasi la meitat de la població espanyola no té capacitat per a afrontar una despesa inesperada, segons apunta l'últim informe del Consell Econòmic i Social (CES). Una avaria del cotxe, la substitució d'un electrodomèstic o una visita urgent al dentista continuen sent situacions difícils d'assumir per a milions de llars, malgrat que alguns indicadors econòmics mostren una lleugera millora.

L'informe constata que a Espanya han disminuït les dificultats per a arribar a final de mes i també alguns indicadors de privació material. El percentatge de persones que arriben a final de mes amb molta dificultat ha baixat lleugerament fins al 8,5%, mentre que també s'ha reduït el nombre de llars que no poden permetre's una setmana de vacances o mantindre la vivenda a una temperatura adequada.

En 2025, no ha pogut permetre's unes vacances fora de casa almenys una setmana el 32,2% dels espanyols, 1,2 punts menys que en 2024. També disminuïx la proporció de població que no pot menjar carn, pollastre o peix cada dos dies (el 5,4%, així i tot, més del doble que en 2004). També ha disminuït significativament la pobresa energètica, és a dir, la proporció de llars que no pot mantindre casa a una temperatura adequada (del 17,6% en 2024 al 15,9% en 2025), al mateix temps que s'han reduït els retards en els pagaments de factures relacionades amb l'habitatge, fins a l'11,4%.

Tanmateix, la situació empitjora quan es tracta d'afrontar despeses imprevistes. El percentatge de població que assegura no tindre capacitat per a assumir-les ha passat del 35,8% al 36,4% en només un any. Segons el CES, esta realitat evidencia una situació d'inseguretat econòmica que compromet la capacitat de resistència de moltes famílies davant de futures crisis.

L'informe també alerta sobre l'augment de l'exclusió social severa. Segons les dades de l'informe Foessa, hi ha 4,3 milions de persones en esta situació, un 52% més que el 2007. L'accés a la vivenda es consolida com el principal factor de desigualtat en un context marcat per la reducció de la classe mitjana i la polarització social. Segons els experts, el cost de l'habitatge i de les despeses bàsiques continua absorbint una part molt important dels ingressos familiars, fins al punt que dificulta la creació d'un coixí econòmic per a imprevistos.

Els salaris continuen pujant, però no al ritme del cost de la vida

Les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren que el salari mitjà va augmentar un 5,3% a Espanya durant l'últim any fins als 29.540 euros bruts anuals. En el cas de la Comunitat Valenciana, la remuneració mitjana es va situar en 26.816 euros, un 4,6% més que l'any anterior.

La bretxa salarial entre homes i dones continua present. A la Comunitat Valenciana, el salari mitjà masculí arriba als 29.356 euros anuals, mentre que el femení es queda en 24.208 euros. En els dos casos s'ha registrat una pujada, que és major en el cas dels homes i que situa la diferència encara en 5.000 euros anuals.

L'INE també assenyala que el salari més freqüent és molt inferior al salari mitjà. La quantitat més habitual percebuda pels treballadors a Espanya se situa en 16.520 euros anuals, un 6% més que el 2023, però encara per davall dels nivells previs a la pandèmia.

Els experts adverteixen que, malgrat l'augment dels salaris, l'encariment de la vivenda, dels subministraments i de la cistella de la compra continua limitant la capacitat d'estalvi de moltes famílies. La Unió Europea recomana disposar d'entre 2.000 i 3.000 euros reservats per a afrontar emergències, una xifra que per a moltes llars continua sent inassolible i que explica per què una despesa inesperada pot convertir-se en un autèntic problema econòmic.