L'FMI apuja al 2,5% la previsió de creixement d'Espanya el 2025, però avisa de "més riscos"

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat dos dècimes, fins al 2,5%, el creixement econòmic previst per a Espanya el 2025, tot i que adverteix de majors riscos a la baixa per l'impacte de la guerra comercial i la "fragmentació política".

D'acord amb l'informe publicat este dijous per l'FMI, l'economia espanyola manté "un sòlid desenvolupament" recolzat en les exportacions de serveis i en la bona evolució del mercat laboral.

"Es preveu que el creixement del consum continue sent sòlid, amb augments continus dels salaris reals i una disminució gradual de les taxes d'estalvi de les llars, que compensaran l'augment més lent de l'ocupació", resumeix l'organisme amb seu a Washington.

Preveu, a més, una taxa de desocupació al voltant de l'11% a mitjà termini i que tant la inflació general com la subjacent continuen disminuint per a situar-se prop del 2% a final d'any.

"Encara que la taxa d'ocupació continua sent baixa", les condicions del mercat laboral han "millorat dramàticament", ha explicat el cap de missió per a Espanya de l'FMI, Romain Duval, en roda de premsa.

L'FMI afegeix que, a curt termini, l'economia espanyola seguirà per damunt de la mitjana de l'eurozona abans de "desaccelerar-se gradualment" a mesura que es normalitze l'augment de la població en edat de treballar i també el de les exportacions.

Així, la previsió de creixement del PIB per a 2026 és de l'1,8% i, a partir d'ací, es preveu que el creixement es mantindrà al voltant de l'1,7%.

La guerra comercial tindrà un "cert impacte" en l'economia espanyola

Pel que fa a l'impacte de les primeres mesures aranzelàries anunciades per l'Administració de Donald Trump, l'FMI assenyala que, en l'escenari base, es veu contingut per la limitada exposició comercial directa i indirecta d'Espanya davant dels Estats Units.

El mateix Duval ha reconegut, a més, que "els aranzels tindran cert impacte", però ha insistit en el que s'ha dit en el document, subratllant que Espanya "no està molt exposada al mercat estatunidenc" en comparació amb altres economies europees.

Seguiment "estret" dels preus de l'habitatge

L'FMI aborda també la situació de l'habitatge i els plans de reducció de la jornada laboral. Sobre la primera qüestió, considera que, encara que el ràpid increment dels preus de l'habitatge actualment no planteja riscos per a l'estabilitat financera, "requereix un seguiment estret". Diu, a més, que situació hauria d'abordar-se principalment mitjançant mesures polítiques per a impulsar l'oferta d'habitatge i qüestiona el control de preus del lloguer.

Respecte a la reducció de la jornada laboral, considera que ha de dissenyar-se "acuradament" per a mitigar els efectes adversos sobre la producció i els salaris. Esta reducció elevaria l'augment acumulat del salari mínim des del 2018 a més del 70%, la qual cosa pot generar "inquietud" sobre els possibles impactes adversos. "La reforma hauria de preservar l'important paper de la negociació col·lectiva", recomana.