El govern espanyol manté el dèficit en el 0,1% per a les comunitats autònomes entre el 2026 i el 2028
Hisenda eleva el sostre de despesa en quasi 5.500 milions i augmenta un 7% els lliuraments a compte, una proposta que no satisfà les comunitats governades pel PP
El Ministeri d'Hisenda ha oferit este dilluns a les comunitats autònomes un objectiu de dèficit d'una dècima del producte interior brut (PIB) al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l'òrgan que reunix el govern espanyol amb els responsables regionals del ram per a debatre assumptes relatius als comptes autonòmics i que ha començat al migdia a Madrid. Segons han confirmat a l'agència EFE fonts del departament encapçalat per María Jesús Montero, els territoris de l'Estat podran tancar amb un dèficit de fins al 0,1% del PIB en cadascun dels exercicis del pròxim trienni —2026, 2027 i 2028—.
El percentatge és el mateix que el que es va plantejar l'any passat. Això els oferix, d'acord amb Hisenda, un cert marge pressupostari respecte a l'equilibri previst en el pla d'estabilitat amb què haurien d'elaborar els comptes públics en cas que la proposta no tire avant. En concret, el sostre proposat eleva el llindar de despesa en 5.485 milions entre el 2026 i el 2028. Les xifres, però, no satisfan les peticions de les comunitats governades pel PP, que són majoria i demanen una reforma integral del finançament autonòmic.
La valenciana Ruth Merino ho ha verbalitzat en nom de tots els consellers populars que acudien a la cita amb "poques esperances i poques expectatives" en el punt que concernix el canvi de model de repartiment dels diners. De fet, en declaracions abans d'entrar a la seu ministerial, ha criticat la "deriva" del CPFF, un òrgan, a parer seu, "al servei del govern de Sánchez". I ha criticat que la ministra ha convocat la reunió per a donar "una falsa sensació de normalitat" i amb el punt de l'estat de la reforma del sistema de finançament com a "farcit, un poc perquè no ens queixem que volem parlar d'eixe punt".
Hisenda, no obstant això, té garantida l'aprovació dels objectius d'estabilitat, ja que compta amb la meitat dels vots en el CPFF, per la qual cosa té prou si una sola regió hi vota a favor. Una altra cosa serà si supera o no el tràmit parlamentari, pel fet que el govern de coalició PSOE i Sumar no té majoria absoluta i necessita negociar amb els grups cada iniciativa.
Amb la presentació de la senda de dèficit, la ministra Montero fa el primer pas cap a l'elaboració dels pressupostos estatals per al 2026, que acumulen ja mesos de retard. L'últim projecte de comptes públics aprovat en l'àmbit espanyol és el de l'exercici 2023, i des d'aleshores s'han prorrogat.
Creixen els lliuraments a compte
El Ministeri d'Hisenda ha actualitzat també a l'alça la partida dels lliuraments a compte en el 2026. Així, per al conjunt de les comunitats autònomes preveu un volum de 157.731 milions d'euros en este concepte, un 7% més que en l'exercici anterior. Estos recursos són els que reben els territoris del sistema de finançament per avançat i estan vinculats a les previsions de creixement econòmic i la recaptació fiscal. Fonts del departament de Montero citades per EFE subratllen que la xifra d'enguany serà la més alta de la història.
Més llegit
-
Moren dos persones en caure el cotxe on viatjaven per un barranc en la CV-166, a Ares del Maestrat
-
Embossos quilomètrics al 'bypass' de l'A-7 per accidents en els dos sentits
-
Multitud d'aficionats travessen el barranc de Poio per a accedir al Ricardo Tormo de Cheste
-
Mazón, al Congrés: "Entenc que amb la dimissió com a president de la Generalitat he assumit la màxima responsabilitat possible"
-
Dilluns inestable, amb algun plugim aïllat, en l'antesala d'una baixada acusada de les temperatures
-
Mazón compareix este dilluns en la comissió d'investigació de la dana al Congrés