El Consell de Ministres aprova un sostre de despesa rècord per al 2026 amb 216.177 milions, un 8% més

El govern espanyol ha aprovat este dimarts, en Consell de Ministres, la senda de dèficit i el sostre de despesa per al 2026, el pas previ a l'elaboració dels pròxims pressupostos generals de l'Estat. El límit de despesa financera, que és el màxim que pot gastar una administració sense incomplir els objectius d'estabilitat fixats, s'ha establert per al pròxim exercici en 216.177 milions d'euros, incloent-hi els fons europeus del mecanisme de recuperació i resiliència. És una quantitat un 8% superior al de l'any passat i màxim històric.

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que l'executiu de Pedro Sánchez està decidit a presentar uns PGE que "seran expansius i responsables" i ha assegurat que treballen perquè la majoria dels grups polítics els perceba "com una necessitat" perquè "seran bons per al conjunt de la ciutadania".

El Consell de Ministres també ha aprovat la senda d'estabilitat per al trienni 2026-2028, que servix de full de ruta en matèria de deute i dèficit a l'Administració General de l'Estat, les autonomies, les entitats locals i la Seguretat Social. La proposta contempla la reducció del dèficit del conjunt d'administracions públiques des del 2,1% el 2026, a l'1,8% el 2027 i a l'1,6% el 2028. Per subsectors, s'ha fixat un dèficit del 0,1% del PIB per a les comunitats autònomes els anys 2026, 2027 i 2028, al mateix temps que s'ha marcat l'estabilitat pressupostària com a objectiu per als ajuntaments —és a dir, sense dèficit—. Per contra, la consolidació fiscal recaurà en l'Administració General de l'Estat i també en la Seguretat Social. En el cas de l'Administració General de l'Estat, l'objectiu serà de l'1,8% per al 2026, enfront del 2,2% de l'any 2025.

El Congrés debatrà i votarà la proposta del sostre de despesa i la senda d'estabilitat 2026-2028 en el ple del dijous de la setmana que ve. L'oposició del PP, Vox i Junts comprometen la viabilitat dels dos projectes, que hauran d'evitar este escull per a tirar avant i superar el tràmit parlamentari.

Actualització del quadre macroeconòmic

D'altra banda, el Consell de Ministres ha actualitzat el quadre macroeconòmic, que contempla una revisió a l'alça de dos dècimes, fins al 2,9%, de la previsió de creixement del producte interior brut (PIB) per al 2025, i també manté la projecció per al 2026 en el 2,2%. Per als anys 2027 i 2028, l'executiu estima un creixement econòmic un poc menor, del 2,1% per a cada exercici.

La revisió del PIB arriba dos mesos després que el govern ja elevara una dècima la previsió per al 2025, fins al 2,7%, una actualització que es va produir pocs dies abans que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revisara alça el creixement del 2024 fins al 3,5%.

Després d’eixa correcció, les previsions dels principals organismes internacionals i nacionals s’han acostat al 3%. És el cas del Fons Monetari Internacional (FMI), que en octubre va situar el creixement en el 2,9%, o de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que ha elevat la previsió fins al 3%.

Pel que fa al 2026, el govern va fixar al setembre un avanç del 2,2%, any en què s’espera una moderació del ritme de creixement. L'FMI calcula un 2%, i l’AIReF, un 2,1%. Caldrà vore si el Consell de Ministres manté este dimarts la mateixa previsió.