El Congrés vota la senda d'estabilitat, un pas clau per als pressupostos del 2027

El ple del Congrés vota este dimarts la senda d'estabilitat per al període 2027-2029, un pas previ essencial per a l'elaboració dels pressupostos del 2027. El govern espanyol manté la intenció d'aprovar uns comptes públics nous, després de tres anys prorrogant els pressupostos del 2023. Però no serà fàcil: necessita el suport del conjunt del bloc d'investidura i el vot de Junts està en l'aire. Es dona per fet els nacionalistes catalans votaran en contra de la senda d'estabilitat juntament amb el PP i Vox. De moment, l'executiu ha avançat en els tràmits previs als pressupostos, que han culminat amb l'aprovació de la senda d'estabilitat i el sostre de despesa.

El Ministeri d'Hisenda anticipa que seran "ambiciosos en la part social i responsables en la fiscal", en paraules del titular, el valencià Arcadi España. Ha fixat el nou límit de despesa no financera (el sostre de despesa) en 226.032 milions, un màxim històric. És un 6,6% superior a l'actual, o un 4,6% si es tenen en compte els 4.151 milions en fons europeus del 2026). El Consell de Ministres també ha aprovat una senda d'estabilitat seguint el procés de reducció del dèficit públic del pla fiscal i estructural: 1,8% del PIB el 2027, 1,6% del PIB el 2028 i 1,5% del PIB el 2029.

Junts, peça clau en el trencaclosques

Per a tirar avant la senda d'estabilitat necessita el suport del conjunt dels socis d'investidura al Congrés. Això inclou Junts, que ja ha anticipat que la rebutjarà si es manté el mateix marge de dèficit autonòmic de l'any passat, com finalment ha ocorregut.

El govern ha inclòs el límit en el 0,1% del PIB per als pròxims tres anys (un marge de 5.849 milions d'euros en el període). Segons el pla de l'executiu l'administració central assegura la major part del marge de dèficit (1,5% del PIB el 2027, 1,4% el 2028 i 1,3% el 2029); el de la Seguretat Social serà del 0,2% del PIB el 2027 i el 0,1% el 2028 i 2029, i les corporacions locals hauran d'aconseguir equilibri.

La senda d'estabilitat preveu que el deute públic baixe del 99,1% del PIB previst per a enguany al 97,6% del PIB el 2027, el 96,4% el 2028 i el 95,3% el 2029. La regla de despesa nacional fixa un augment màxim del 4% el 2027, el 3,8% el 2028 i el 3,6% el 2029 per a totes les administracions.

Els escenaris possibles en cas de rebuig

Si el Congrés rebutja la senda d'estabilitat el govern espanyol haurà de tornar a aprovar-la en Consell de Ministres en el termini d'un mes, siga la mateixa o una nova, cas, este últim, que obligaria a tornar a convocar el Consell de Política Fiscal i Financera. I si el Congrés l'aprova, però la rebutja el Senat (on el PP té majoria), tornaria a la cambra baixa, que podria retirar el veto.

Un tercer escenari. Si les Corts Generals rebutgen en dos ocasions la senda de dèficit, entrarien en vigor els objectius pactats amb Brussel·les, que mantenen les mateixes metes de dèficit però amb menys marge pressupostari per a les administracions territorials. Esta situació tancaria la porta a la possibilitat d'acordar límits de dèficit asimètrics per a les regions.