El Congrés rebutja la senda d'estabilitat, primer pas cap als pressupostos, amb el vot en contra de Junts, el PP i Vox

El guió s'ha complit. El govern espanyol ha entropessat amb la primera pedra en el camí parlamentari per a aconseguir nous pressupostos. Tal com estava previst el Congrés ha rebutjat la senda d'estabilitat, el document que marca els objectius del dèficit, deute públic i regla de la despesa, per al període 2027-2029. El pas previ per a avançar en la promesa d'uns nous comptes públics (els vigents estan prorrogats des del 2023).

El govern espanyol necessitava el suport de tot el bloc d'investidura, però Junts ha acabat votant en contra amb el PP, Vox i el diputat d'UPN. Els cinc representants de Coalició Canària s'hi han abstingut. Els nacionalistes catalans ja havien suggerit el rebuig i l'han confirmat en el parlament este dimarts. "La proposta és una estafa per a Catalunya, no poden comptar amb els set vots de Junts", ha confirmat el diputat Josep Maria Cruzet, que ha subratllat la debilitat parlamentària de l'executiu: "Tothom sap que no tindran pressupostos. Deixen d'enganyar la gent", ha criticat.

El diputat del PP José Vicente Marí ha justificat el vot en contra perquè considera que el govern "no és bon gestor en l'econòmic, és perjudicial en el social i irresponsable en el fiscal". "No compten amb nosaltres", ha manifestat des de Vox José María Figaredo, que critica que amb les previsions de l'executiu els espanyols "pagaran més impostos que mai".

Hisenda reactivarà la tramitació la setmana que ve

La derrota parlamentària obliga el govern espanyol a tornar a aprovar este document de previsions, clau per a poder presentar els pressupostos del 2027. Hisenda tornarà a portar la senda de dèficit al Consell de Ministres de la setmana que ve. Té un mes per a fer-ho, però no forçarà el termini, a fi de tornar a debatre'l en el segon ple extraordinari habilitat pel Congrés per al 23 de juliol, segons indiquen fonts del Ministeri citades per EFE.

En el cas que el Congrés rebutge també la segona senda de dèficit, entrarien en vigor els objectius pactats amb Brussel·les, que arrepleguen les mateixes metes de dèficit, però sense marge pressupostari per a les comunitats autònomes, que haurien d'aconseguir l'equilibri fiscal.

"Alguns plantejaran esta votació com a èxit o fracàs del govern (...) però la veritable qüestió és si volem que les comunitats tinguen més recursos", ha defensat des de la tribuna del Congrés el ministre d'Hisenda, Arcadi España.

El ministre ha recordat que la senda dona un marge de despesa de 5.849 milions d'euros a les autonomies en els pròxims tres anys i que deixa l'esforç de reducció del dèficit a l'administració central. "Resulta incomprensible que algunes comunitats votaren en contra en el Consell de Política Fiscal", ha dit España, que ha subratllat que "no es pot reclamar més capacitat de despesa i després votar en contra dels instruments que permeten tenir-ho".

Sostre de despesa rècord, un 6,6% superior

La senda d'estabilitat replica el procés de reducció del dèficit públic ja previst en el pla fiscal i estructural: 1,8% del PIB en 2027, 1,6% del PIB en 2028 i 1,5% del PIB en 2029. El govern ha inclòs un límit de dèficit per a les regions del 0,1% del PIB en els exercicis 2027, 2028 i 2029. Per a les corporacions locals s'ha fixat l'equilibri pressupostari. S'exigirà superàvit si la senda manca de suport parlamentari.

Juntament amb la senda d'estabilitat, el ministre d'Hisenda ha informat del sostre de despesa per als pressupostos del 2027. Assolirà la xifra rècord de 226.032 milions d'euros (un 6,6% superior a l'actual), un límit que el govern acorda, però que no ha de ser validat pel parlament.