La Comunitat Valenciana lidera el rànquing autonòmic en terres ermes

El camp valencià té un pes històric i econòmic. Però any rere any pateix una reducció. L'any passat la superfície sense cultivar va créixer en 1.335 hectàrees, un 0,83%, segons dades del Ministeri d'Agricultura facilitades per l'Associació Valenciana d'Agricultors en el seu balanç agrari. Una superfície que equival a deixar de treballar cinc camps de futbol. La Comunitat Valenciana és l'autonomia espanyola amb més hectàrees de cultiu ermes, amb un total de 162.902, segons l'organització agrària. A la província d'Alacant s'han perdut 50.000 hectàrees de cultiu des de l'any 2000. El camp vincula aquesta realitat amb la pèrdua de rendibilitat del camp. Però no n'és l'únic factor.

Un informe titulat Impactes i riscos derivats del canvi climàtic a Espanya, del Ministeri de Transició Ecològica de 2021 deixa clar que les projeccions sobre canvi climàtic apunten, entre altres coses, "cap a una creixent aridesa". "Encara que no es produïren increments quantitativament importants de les pèrdues de sòl, l'increment previst de l'aridesa apunta a un augment del risc de desertificació".

Al llarg de l'estudi, el ministeri remarca que l'agricultura pateix directament els efectes del canvi climàtic. I, entre altres aspectes, conclou que l'increment de la temperatura previst elevarà també la demana hídrica, un factor que, unit a la reducció de la disponibilitat d'aigua, reduirà collites i produccions. També defén que la pujada de la mar elevarà la salinitat dels aqüífers i, per tant, reduirà també la superfície cultivable a la costa.

L'informe també deixa clar que "l'augment de fenòmens extrems (sequeres, inundacions, tempestes i gelades) provocarà l'augment de l'erosió del sòl i l'alteració de la seua composició química".