Claus i repercussions de l'acord UE-Mercosur: menys aranzels i més mercats

La Unió Europea ha donat llum verda este divendres al polèmic acord de lliure comerç amb el Mercat Comú del Sud (Mercosur), bloc econòmic que agrupa l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai. L'aprovació s'ha aconseguit després de 25 anys de converses, a pesar del rebuig frontal de França i el clamor del camp en diversos països del bloc comunitari, que també s'hi oposen perquè consideren que tindrà repercussions negatives sobre el sector.

La majoria dels 27 països de la UE han votat a favor del pacte en una reunió d'ambaixadors a Brussel·les i ha sigut determinant el gir d'Itàlia, que feia un any no veia l'acord amb bons ulls. Ara, la presidenta de la Comissió Europea, l'alemanya Ursula von der Leyen, té via lliure per a signar el pacte el 17 de gener al Paraguai, abans de la ratificació al Parlament Europeu.

El “matrimoni comercial” UE-Mercosur suposa una aliança que crea la zona de lliure comerç més gran del planeta, superant els 700 milions de consumidors. L’acord elimina aranzels en més del 90% dels productes, de manera que el bloc europeu guanya mercats per a cotxes, maquinària, vins i oli d’oliva, entre altres. S'estima que hi haurà un estalvi de vora 4.000 milions d'euros per a les empreses europees, un dels actors que més ha defensat el pacte. "És un acord molt equilibrat, se'ls obri un mercat que els permetrà, sense haver de fer res, una reducció de despeses del 35%", ha assenyalat en declaracions a À Punt l'exeurodiputada socialista al Parlament Europeu Immaculada Rodríguez Piñero. Mercosur, per la seua banda, obté accés preferent per a carn, sucre i cereals, amb quotes limitades.

També el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha celebrat l'associació comercial i ha destacat que "les empreses espanyoles podran entrar en nous mercats, exportar més i generar més ocupació". Fonts del Ministeri d'Economia han valorat així mateix un acord que donarà lloc a "una aliança estratègica clau" i que reafirma "el compromís de tots dos blocs amb l'orde internacional basat en regles, el multilateralisme i la cooperació".

Però no tot són brindis: els agricultors europeus protesten pel que consideren una competència deslleial. A la Comunitat Valenciana, l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) i La Unió Llauradora i Ramadera s'han mostrat preocupades perquè entenen que l'acord amb el bloc comercial sud-americà tindrà "un cost alt per a l'agricultura valenciana" i "manca de garanties". "És la gota que desborda el got. No podem competir en el lliure mercat si el que ve de fora té unes armes que jo no tinc", ha lamentat Cristóbal Aguado, president d'AVA-Asaja. El secretari general de La Unió, Carles Peris, ha secundat l'argument: "Tot el que siga vindre productes de fora amb estàndards inferiors als nostres ens farà mal", ha advertit.

Partits polítics de tot l'espectre, com Vox i Podem, també han coincidit a criticar l'acord. La formació de Santiago Abascal ha considerat que és una "traïció" de Brussel·les als agricultors i ramaders, mentre que els morats creuen que "rebentarà" el camp europeu perquè guanyen les grans empreses.

La UE ha promés salvaguardes per a frenar les importacions si creixen massa, controls sanitaris i un fons de crisi per als agricultors, però França i Polònia es mantenen en el no a l'aliança comercial per la preocupació que tindrà en el sector agrícola. Tot i això, la majoria qualificada està assegurada: 15 països que representen el 65% de la població del bloc comunitari han votat a favor, i Itàlia ha canviat el seu no de fa un any per un sí. S'espera que la pròxima setmana siga la firma oficial, tot i que encara faltarà el vistiplau del Parlament Europeu.