Castelló encadena mig any com la província amb la inflació més alta d'Espanya

Els preus marquen rècords a Castelló, que encadena mig any com la província amb la inflació més alta d'Espanya. El cost de la vida ha pujat sobretot per l'encariment de la vivenda i els subministraments energètics, però l'espiral inflacionària també afecta la restauració, els hotels i la cistella d'aliments.

La província de Castelló ha tancat octubre amb un índex de preus al consum (IPC) del 3,9% en taxa interanual, huit dècimes per damunt de la mitjana estatal. El percentatge indica en quina mesura ha pujat el cost de la vida des del mateix mes del 2024: si fa un any pagàvem 100 euros per un conjunt de productes, esta mateixa comanda ara ens en costa 103,9. En els darrers sis mesos, la taxa d'inflació ha crescut de manera sostinguda en més d'un punt.

Per a l'analista d'Invertia Eduardo Bolinches, estem davant d'una "tempesta perfecta" d'elements que han confluït per a generar l'escalada de l'IPC que tenim en el context actual. L'increment de preu dels pisos i dels subministraments de la llar com l'aigua o l'electricitat, que s'han disparat fins a un 14,5%, estan darrere d'esta tònica. La inflació del mercat immobiliari ve determinada sobretot pel fet que hi ha "molta demanda, per l'augment de la població, i poca oferta", explica Francisco Nomdedeu, president d'API Castelló.

L'encariment de preus també es nota en els restaurants i els hotels, amb un repunt del 4,8%. Però on més ho nota la població és a l'hora de fer la compra al supermercat. Un producte bàsic que aclapara titulars estos dies són els ous, el preu dels quals ha escalat més d'un 21% en els últims deu mesos i en plena crisi per la grip aviària. El café (17,6%), el xocolate (14%) o la carn de boví (13,6%) són altres dels queviures víctimes de la inflació el 2025.

De cara al futur i a la porta de Nadal, les perspectives no són optimistes. Estes festes s'espera una molt bona campanya amb un augment del consum de fins al 3% en alguns sectors, però veus expertes alerten que cal "una xicoteta recessió per a ajustar, que és com se solen resoldre estes situacions", en paraules de Bolinches.