Brussel·les tanca l’expedient a Espanya per dèficit excessiu una dècada després

Espanya s’ha alliberat de l’expedient per dèficit excessiu, imposat per Brussel·les des de 2009, després de constatar que el país ha deixat arrere el llindar del 3% del PIB.

El dèficit públic es va disparar el 2009 fins a l’11%, el màxim a què s’ha arribat durant la crisi, i, des de llavors, s’ha reduït progressivament, però a un ritme menor de les exigències de Brussel·les. De fet, Espanya va sol·licitar quatre pròrrogues per a complir els objectius marcats per la Comissió Europea (CE), una amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i tres més amb el posterior de Mariano Rajoy.

El moment més crític del procediment es va viure el 2016, quan la CE va proposar multar i congelar fons comunitaris a Espanya i Portugal, per no haver pres mesures suficients per a corregir els seus comptes públics. Finalment, es van evitar aquestes sancions ─uns 2.000 milions d’euros en el cas espanyol─ amb l’argument que podrien soscavar la recuperació econòmica, i es va concedir una quarta pròrroga fins a 2018. Des del passat any, Espanya s’ha emancipat del braç corrector de l’executiu comunitari, que ha marcat la política pressupostària dels líders de tres governs diferents, en reduir el dèficit al 2,5%.

Els comptes passen ara a estar controlats en l’anomenat braç “preventiu”, és a dir, Brussel·hi posarà ara la lupa en la rebaixa del dèficit estructural ─no lligat al cicle econòmic─ i la reducció del deute, que supera el 97% del PIB, i la despesa pública. Perquè el tancament siga efectiu, els estats membres han de donar el seu vistiplau, la qual cosa podria ocórrer en la reunió de ministres d’Economia i Finances del pròxim 14 de juny.