El Banc d'Espanya eleva al 6,2% la seua previsió de creixement per a 2021

El Banc d'Espanya ha elevat la seua previsió de creixement de l'economia espanyola al 6,2% per a enguany, dues dècimes més que el 6% apuntat en les seues anteriors estimacions de març, i estima que augmentarà un 5,8% el 2022, cinc dècimes més respecte a la previsió anterior. Per a 2023, preveu un creixement de l'1,8%, una dècima més.

D'acord amb l'Informe trimestral de l'economia espanyola publicat aquest dilluns, la menor incidència de la pandèmia, amb el rerefons de l'avanç de la vacunació, i l'execució dels projectes sota el paraigua dels fons europeus donarien lloc a creixements elevats de l'activitat en el segon semestre d'enguany, el que també tindria un impacte positiu elevat sobre l'avanç del PIB el 2022.

Aquesta millora de les estimacions descansa, a més, en la previsió que les exportacions de turisme aconseguiran en el tercer trimestre un nivell pròxim al 50% del registrat en el mateix període de 2019 i que a la fi del mes d'agost estarà vacunada el 70% de la població espanyola. Amb tot això, el PIB no aconseguiria el nivell previ a la pandèmia fins a l'últim tram de 2022 i se situaria un 1,9%, per damunt del mateix al final de l'horitzó de projecció (2023).

En les noves projeccions per a 2021, s'incorpora entorn del 50% de l'import dels fons europeus anunciats pel govern per a enguany, que en conjunt suposen uns 27.000 milions d'euros. Segons ha explicat el director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, l'impacte en el PIB dels fons europeus serà d'un punt percentual 2021, de 2,4 punts percentuals positius i d'1,8 punts percentuals el 2023.

Una taxa d'atur del 15,6%

Quant a les estimacions sobre la taxa d'atur, se situarà en el 15,6% enguany, per davall del 17% estimat prèviament, mentre que baixaria al 14,7% el 2022 i al 13,7% el 2023.

D'altra banda, el dèficit públic quedarà enguany en el 8,2% del PIB i s'estabilitzarà entorn del 4,9% el 2022 i del 4,3% el 2023. El deute superarà el 120% del PIB enguany (120,1%), mentre que baixarà al 117,9% el 2022, tornant a pujar lleugerament al 118% el 2023.

No obstant això, l'organisme supervisor encara creu que hi ha un elevat grau d'incertesa, sobretot en el més curt termini, i afig que aquestes conseqüències poden adoptar formes molt diverses, que comprenen des de les possibles seqüeles en forma de destrucció del teixit productiu i d'augment de la desocupació de llarga duració fins als canvis en els hàbits dels agents.

A més, ha advertit que com a resultat de la crisi, es podrien produir "canvis estructurals de gran importància" en l'estructura productiva de l'economia, que comportaran la necessitat de "reajustaments de factors de producció" entre diferents branques i empreses.