El Banc d'Espanya demana que els ERTO es puguen compatibilitzar amb un altre treball

El Banc d'Espanya creu que la política econòmica hauria d'afavorir la formació dels treballadors afectats per expedients temporals de regulació d'ocupació (ERTO) i, en alguns casos i sota determinades condicions, permetre compaginar aquesta situació amb el treball en altres sectors o empreses. En el seu informe anual, centrat en l'anàlisi de la crisi del coronavirus, l'entitat incideix en el fet que existeix una notable incertesa sobre el percentatge d'empleats en ERTO (vora dos milions a finals de juny) que acabarà recuperant la seua ocupació. Així, demana el manteniment d'aquest instrument, entre altres mesures, per a pal·liar la crisi econòmica derivada de la Covid-19, com ja va anticipar el governador de l'organisme, Pablo Hernández de Cos, davant la comissió de reconstrucció al Congrés.

L'informe inclou també algunes recomanacions. Entre elles, el Banc d'Espanya considera que la resposta de la política econòmica "hauria d'incloure una estratègia de creixement de mitjà termini, integral, ambiciosa i sustentada en amplis consensos". També considera que les polítiques estatals han de complementar-se amb accions a escala europea que incloguen avanços decidits en l'estructura institucional de la Unió Europea i de la Unió Monetària.

A més, el text indica que la mobilitat dels empleats més perjudicats per la crisi és en general escassa, especialment en l'hoteleria i el comerç, i que convindria no retardar una possible reassignació de treballadors en previsió d'un eventual repunt de la destrucció d'ocupació en els pròxims mesos. Sobre aquest tema, recorda que després de la crisi de 2008 els més perjudicats van ser els treballadors del sector de la construcció i que el 2013 més de la meitat dels que es van quedar sense ocupació continuaven desocupats i només un 23% havia aconseguit treball en una altra branca d'activitat. Segons el parer de l'entitat, l'evolució dels ERTO dependrà no sols dels seus avantatges econòmics, sinó també del desenvolupament de la crisi sanitària i de la capacitat de creixement i adaptació al nou entorn de cada sector i cada empresa, situació en què parteixen amb avantatge les branques de manufactures i les empreses de major grandària.

Segons Hernández de Cos, totes les mesures han d'anar destinades a mantindre el flux del finançament a l'economia real, a l'economia de base dels ciutadans. A més, ha reclamat solidaritat, formació i una política fiscal que vaja destinada a la salvació d'empreses i llocs de treball.

Dones i menors de 35 anys, els principals afectats

Així mateix, el Banc d'Espanya manté les seues previsions d'una caiguda del PIB d'entre el 9% i el 15,1% enguany a conseqüència de la Covid-19 i avisa que la profunditat de la crisi probablement provocarà "danys persistents" en el ja per si mateix "modest" creixement potencial de l'economia espanyola, al mateix temps que apunta a les dones i els menors de 35 anys com els col·lectius de treballadors més afectats per la crisi.

Economia submergida

D'altra banda, l'entitat creu que l'ingrés mínim vital aprovat recentment pel govern espanyol, pot ser útil per a reduir el nivell de pobresa extrema de col·lectius amb dificultats estructurals especials. No obstant això, estima convenient "vigilar estretament" la possibilitat que aquest instrument puga acabar provocant "alguns efectes indesitjats". Hernández de Cos ha avisat que s'inicia l'actual crisi "amb més desigualtat que l'anterior" i veu "molt probable" que augmente encara més, ja que està afectant en major mesura els col·lectius amb rendes relativament baixes.