Els agricultors valencians deixen de cultivar 2.056 hectàrees de mandariners i 888 de caquis durant 2021

Els agricultors de la Comunitat Valenciana van deixar de cultivar al llarg de 2021 un total de 2.056 hectàrees de mandariners i 888 de caquis, segons un estudi elaborat per la Unió de Llauradors basat en l'última enquesta de superfícies del Ministeri d'Agricultura.

Respecte a la forta caiguda de la superfície de mandariners, la Unió de Llauradors destaca que els baixos preus que han obtingut els agricultors en les últimes campanyes per les mandarines més primerenques i les clementines són la causa principal de l'abandó dels camps. La baixada de preus es deu en gran part a la competència dels cítrics procedents de Sud-àfrica, que ha augmentat  les exportacions de mandarines a la Unió Europea més d'un 30% l'any 2021.

Davant aquestes xifres, la Unió de Llauradors reclama que s'introduïsquen les mandarines en la revisió de l'acord d'associació entre la Unió Europea i Sud-àfrica aplicant un aranzel d'entrada a les mandarines que arriben a setembre perquè distorsionen la venda de les clementines i mandarines valencianes en l'inici de campanya. Un estudi recent d'aquesta entitat reflectia que és al setembre quan Sud-àfrica augmenta els enviaments de xicotets cítrics als mercats europeus, amb una mitjana de 18.000 tones en aquest mes durant les últimes campanyes.

A més dels cítrics, aquest document també recull la forta baixada que ha experimentat el cultiu d'ametler de varietats comercials amb 523 hectàrees menys. Pel que fa a la fruita d’estiu, la superfície cultivada d'albercoquers s’ha reduït 632 hectàrees i la de bresquilla o nectarina ha patit un descens de 111 hectàrees durant el 2021.

Les dades mostren que la superfície perduda a la Comunitat Valenciana ha augmentat 1.409 hectàrees durant el 2021. En termes absoluts de superfície no productiva, la comunitat ha passat de tindre 443.534 hectàrees en 2020, a 445.550 en 2021.

La Unió de Llauradors també demana més sensibilitat amb el caqui davant els problemes pels sinistres meteorològics i de plagues que pateix aquest cultiu. L'entitat agrària insisteix que els agricultors pateixen un augment desorbitat dels costos de producció per a frenar les plagues, perquè els productes autoritzats no tenen l'eficàcia desitjada i els depredadors per a la lluita biològica són "massa cars". A més, la pujada de les tarifes elèctriques, l'augment del preu de fertilitzants o el dels envasos o embalatges, entre altres inputs, són factors que al seu parer, tampoc ajuden.