El 85% de les empreses dels polígons de la zona zero de la dana han recuperat l'activitat, però el 20% dels comerços continuen tancats
Un informe de la Cambra de Comerç de València constata la reactivació de l'activitat i les contractacions, fins i tot per damunt de nivells del 2024, malgrat que el 6% de les indústries afectades van haver d'abaixar la persiana
El 85% de les empreses situades en els polígons industrials dels catorze municipis valencians afectats per la dana del 29 d'octubre ja han recuperat l'activitat un any després del desastre. Per contra, el 5,8% van tancar per la barrancada (vora un centenar) i el 9,2% ho han fet per altres motius. Fins al 20% dels comerços i servicis afectats a les zones urbanes continuen amb la persiana abaixada, prop d'un any després. Són dades de l'informe sobre l'activitat empresarial en la zona zero que ha elaborat la Cambra de Comerç de València i que analitza l'estat actual de l'economia en les poblacions afectades, en vespres del primer aniversari de la catàstrofe.
La reactivació empresarial la confirmen pel consum d'energia elèctrica (encara per sota de la normalitat), la recuperació de les contractacions i les afiliacions a la Seguretat Social —que ja han superat les del 2024— i les matriculacions de vehicles industrials. Tot, malgrat que la gran majoria d'estes empreses encara tenen desperfectes i treballs de reparació pendents.
En xifres, el consum elèctric n'ha recuperat 30 punts (després d'haver estat parat al complet les primeres setmanes), s'ha contractat 2.136 treballadors en el tercer trimestre (cent més que en el mateix període fa un any), i s'han computat 24.101 afiliacions, 400 més que el 2024. Menció a banda mereix la matriculació de vehicles industrials, que s'ha disparat a partir de les ajudes, a nivells per sobre del 30%, en els mesos posteriors al decret de juny (el 83/2025).
El 20% dels comerços i servicis continuen tancats
També el teixit comercial associat a la indústria mostra signes de recuperació. Les contractacions del sector servicis (6.458) han superat un 7,4% les del 2024, les afiliacions han crescut un 4% de mitjana, on més (el 9,9%) al sector de la construcció. No obstant això, la reactivació dels comerços i servicis opera més lentament que les empreses. Set de cada deu dels negocis comercials van patir danys "greus o molt greus", que els obligaren a abaixar la persiana "deu setmanes o més". Un 20% continuen tancats un any després de la dana i un altre 10% estan en obres. El 7,5% assegura no haver rebut encara cap ajuda.
La quarta part dels negocis ha perdut entre 60.000 i 100.000 euros de mitjana i un altre 23,5% presenta danys d'entre 30.000 i 60.000 euros. En tot cas, més del 60% assegura haver recuperat o superat l'activitat que tenia abans de la dana.
L'informe destaca que si bé els fons propis i les donacions privades van ser clau en les primeres setmanes després del desastre, la recuperació s'ha basat després en les compensacions del consorci d'assegurances (el 83,8% dels negocis n'ha hagut de recórrer) i les ajudes públiques (el 80% se n'han beneficat d'elles, mentre el 57% també han rebut fons privats i un 7,4% han demanat préstecs addicionals, siga a entitats públiques o privades).
El 17% dels 5.000 milions mobilitzats, per a les empreses
També subratlla la celeritat, sense precedents a Espanya i a Europa, en què s'han lliurat estes ajudes, malgrat que sis de cada deu empreses estan pendents de rebre alguna de les prestacions sol·licitades. La Cambra de Comerç estima en més de 5.000 milions el desembors conjunt del govern d'Espanya i la Generalitat i xifra en el 17% d'esta quantitat la part dedicada a les empreses.
L'estudi conclou amb un seguit de recomanacions per a accelerar la recuperació econòmica i social a la zona dana que preveu el Pla Endavant. Reclama com a "urgent" l'execució de les obres hidràuliques i demana mesures de suport psicològic a la població i de recuperació de la renda familiar als municipis afectats. Altres peticions són la d'ampliar un any més el termini per a executar les obres, dotar els ajuntaments afectats de més personal tècnic, activar una plataforma supramunicipal quan les actuacions afecten diverses localitats, ajudes a la internacionalització i modernització i la millora, general, dels recintes industrials.
El president de la Cambra de Comerç de València ha demanat José Vicente Morata ha reclamat un "pla de futur real" a l'àrea metropolitana de València" que aprofite l'oportunitat de generar nous eixos comercials i zones industrials "amb una visió d'un nou urbanisme". L'organisme ha elaborat l'estudi a partir de l’anàlisi de 2.016 empreses i 1.345 comerços urbans, a més de 114 enquestes a empreses i comerços de la zona zero.
Més llegit
-
Una caiguda mundial en el núvol d'Amazon provoca fallades massives en diverses plataformes i els pagaments amb targeta
-
La Fúmiga no farà més concerts de comiat al Roig Arena i al Palau Sant Jordi
-
Assalt en el Museu del Louvre: encaputxats roben nou joies de la col·lecció de Napoleó i l'emperadriu Josefina
-
Dos accidents multipliquen els embossos habituals en hora punta amb congestions a l'accés a València des de l'A-7 i la V-30
-
Consum obri un expedient sancionador a una promotora de festivals per pràctiques abusives
-
Un comerciant convertix la cara d’un lladre en xapes que s’esgoten en hores a València