Xàtiva i València trauen els passos al carrer per a celebrar la Setmana Santa

Les arrels de la Setmana Santa de Xàtiva (Costera) se situen a finals de l'edat mitjana. És una festa que es viu amb fervor i recolliment. I la processó de les Cortesies n'és una bona prova. Aquest singular encontre està protagonitzat pels passos de la Mare de Déu de la Soledat i l'Eccehomo, que acaben per reunir-se a les portes de l'antic convent de Sant Francesc, del segle XIV. José Luis Gutiérrez, president de la congregació del Santíssim Crist de l’Eccehomo, ha explicat en declaracions a À Punt que la processó té l’origen en un fet fortuït, però que malgrat això, se celebra des de fa ja més de 250 anys i és diferent de la resta de les litúrgies de la Setmana Santa de la Comunitat Valenciana. 

Una altra de les peculiaritats de la Setmana Santa de Xàtiva és que les imatges de la Mare de Déu de la Soledat i l'Eccehomo es guarden a casa dels clavaris. Javier Genís, clavari ixent, ha dit a À Punt que participar d’aquesta processó és un sentiment molt xativí, i ha aprofitat l’ocasió per a convidar la població del municipi a participar com a clavaris o clavariesses. 

Uns quilòmetres al nord, al barri del Cabanyal de València, quasi a les fosques, comença la processó penitencial d'Oració per la Pau, la festa més important del barri. Aquesta és una data assenyalada dins de la Setmana Santa Marinera. Només les torxes dels confrares il·luminen els carrers, i la imatge de Jesús avança cap al calvari acompanyada per la germandat de Jesús de la Creu i Crist Ressuscitat.

María José Damià, presidenta de la germandat i integrant des que tenia quatre anys, diu que per a ella té molt de sentiment. I assegura que la gent que s’hi apunta s’hi queda, perquè són com una família. 

Els timbals anuncien l'entrada de la imatge a l'església, on es fa l'oració. I no només els membres de la germandat participen en l’acte, al temple acudeixen veïns i veïnes del barri i de tota la ciutat a acompanyar els confrares en les oracions.