El World Press Photo premia les imatges sobre els conflictes bèl·lics i els efectes del canvi climàtic al món

La fundació del World Press Photo ha premiat este dijous les obres que reflectixen el drama humanitari a Gaza, la guerra a Ucraïna, la política migratòria als Estats Units, els efectes del canvi climàtic i la lluita de comunitats marginades per la seua supervivència i els seus drets. El certamen, que ha rebut més de 57.000 fotografies de 141 països, distingix en les categories regionals 42 projectes que configuren, segons el jurat, “un retrat urgent del món actual”.

La política migratòria de l'administració de Donald Trump està documentada per Carol Guzy amb les detencions de l'ICE als jutjats de Nova York. S'hi veuen agents emmascarats que arresten migrants després de les vistes, xiquetes aferrades als seus pares detinguts i una dona emmanillada conduïda per un edifici federal.

Dos treballs documenten des de dins mostren les conseqüències dels atacs militars israelians a la Franja de Gaza. El fotògraf Mohammed Saber Nuraldin, nascut a Gaza i documentalista de la vida a la Franja des del 1997, va immortalitzar per a EPA (European Press Agency) desenes de palestins saltant per a arribar als camions d'ajuda humanitària durant una suspensió tàctica israeliana dels bombardejos. La fotografia resumix la crisi humanitària d'un enclavament on, segons l'ONU, entre maig i juliol del 2025 van ser assassinades almenys 1.373 persones mentre buscaven aliment en punts de distribució d'ajuda.

Per la seua banda, el reportatge de Saher Alghorra per a The New York Times completa este tema amb imatges de despreniments en edificis causats pels bombardejos, famílies trencant el dejuni del Ramadà entre enderrocs i presos palestins alliberats després d'un alto el foc. Alghorra, també palestí, descriu la seua tasca amb una frase que el jurat destaca: “Encara que tot al meu voltant em deia que parara, no podia: el silenci significaria rendir-se”.

Tres espanyols guardonats

Diego Ibarra Sánchez és un dels espanyols premiats en esta edició. El seu projecte a llarg termini, “L'educació segrestada”, documenta l'impacte de guerres i extremisme sobre el dret a l'educació en nou països. Les imatges recorren països com l'Afganistan, l'Iraq, Ucraïna, Colòmbia, el Pakistan, Síria i el Líban.

També ha sigut guardonat el fotògraf espanyol Brais Lorenzo, d'Ourense, que va documentar per a diversos mitjans, incloent-hi EFE, la pitjor temporada d'incendis forestals a Galícia en tres dècades.

El fotoperiodista espanyol Luis Tato ha guanyat amb un reportatge per a AFP que narra les protestes de la generació Z a Madagascar. Les imatges mostren les manifestacions estudiantils contra la corrupció, els xocs amb la gendarmeria que van causar almenys 22 morts i la defecció de la unitat militar per a unir-se als manifestants, així com la posterior presa de poder de l'exèrcit, que va excloure els joves de la transició política que ells mateixos havien forçat.

Quatre anys de la guerra a Ucraïna

Ucraïna també ocupa un lloc central en el concurs, quatre anys després de l'inici de l'agressió russa. Evgeniy Maloletka, d'Associated Press, ha guanyat en la categoria de fotografia individual d'Europa amb una imatge presa el 24 d'abril del 2025 a Kíiv, el mateix dia en què Rússia va llançar un dels atacs més mortífers sobre la capital, després que fracassaren les negociacions de pau. En la fotografia, Valeria Syniuk, de 65 anys, roman asseguda al costat del seu habitatge, destruït.

Per la seua banda, David Guttenfelder va elaborar per a The New York Times un reportatge sobre la guerra de drons que està reconfigurant el conflicte.