Vora mig centenar de fotografies recuperen la memòria de La Barraca de Lorca a València durant la Guerra Civil

L’èxit de la pel·lícula La bola negra, dels Javis, ha tornat a posar el focus en la figura de Federico García Lorca. Ara, 45 fotografies inèdites permeten recuperar un episodi de la memòria cultural de València durant la Guerra Civil: la representació de La Barraca, la companyia teatral fundada pel poeta, als jardins de Vivers, l’agost del 1937, un any després del seu assassinat.

Les imatges, algunes de les quals ha publicat el periodista Paco Cerdà en el diari El País, les va captar el fotògraf alemany Walter Reuter, que treballava per al govern republicà. Durant dècades, els negatius van estar guardats en una antiga llanda de pel·lícula, sense que se n’haguera reconstruït la història.

El teatre com a refugi en plena guerra

El 29 d’agost del 1937, València era la capital de la República i vivia sota l’amenaça dels bombardejos. Aquella vesprada, però, centenars de persones es van reunir als jardins de Vivers per a assistir a una representació teatral que oferia una treva davant de l’horror del conflicte.

La Barraca tornava als escenaris després de l’assassinat de Federico García Lorca. La companyia, impulsada pel poeta i formada per estudiants universitaris, tenia com a objectiu acostar el teatre clàssic espanyol a la ciutadania.

El programa d’aquella jornada incloïa tres entremesos de Miguel de Cervantes, acompanyats de la música de la Banda Municipal de València. Una proposta cultural que es va desenvolupar enmig d’un context marcat per les sirenes, les bombes i la incertesa de la guerra.

Imatges que capten l’ambient de la representació

Les 45 imatges de Walter Reuter permeten reconstruir no sols la funció, sinó també l’ambient que es va viure als jardins de Vivers. Les fotografies documenten la presència d’actors universitaris, militars, famílies i xiquets que van acudir a la representació.

El treball del fotògraf oferix així una mirada sobre la vida cultural de la València republicana i sobre els intents de mantindre viva l’activitat artística malgrat les dificultats del conflicte bèl·lic.

Quasi noranta anys després d’aquella vesprada, la recuperació d’aquest material gràfic trau a la llum un capítol que havia quedat ocult durant dècades i permet recordar el paper del teatre com a espai de trobada i resistència cultural durant la Guerra Civil.