El Tresor de Villena, el conjunt arqueològic més important de l'edat del bronze, valorat en cinc milions d'euros

El Tresor de Villena, robat la matinada d'este dijous al museu d'esta localitat de l'Alt Vinalopó, el MUVI, és un dels conjunts més importants i coneguts de l'orfebreria prehistòrica europea, datat l'any 1000 abans de Crist, en l'edat del bronze, i que va ser trobat el 1963 en un vas soterrat. Té una valoració econòmica pròxima als cinc milions d'euros, tot i que els experts coincidixen a dir que és "incalculable", més en l'aspecte "arqueològic que en el material".

Els lladres van aplegar de matinada en un parell de vehicles i van accedir al MUVI després de trencar un finestral. Va ser una operació molt ràpida, de pocs minuts.

"El Tresor de Villena és un dels conjunts d'orfebreria més importants de la península Ibèrica i de tota la prehistòria europea. El conformen entre 65 i 66 peces aproximadament, i en un pes total d'or que està vora als deu quilograms", explica María Jesús de Pedro, directora del Museu de Prehistòria de la Diputació de València.

Segons la directora, el conjunt és la "senya d'identitat del poble de Villena" i "mostra l'existència d'una societat prou complexa", afig.

Per a l'historiador i arqueòleg, Juanvi Martín Devesa, este tresor té una "funció ritual, en alguns casos s'afirma que s'utilitzava per a signar acords". "Sols hi ha un altre tresor de les mateixes característiques i està a Portugal. Dins de l'època del bronze és un exemple únic. El valor que té és infinitament superior com a peça arqueològica que com a material".

Un braçalet va ser la primera peça descoberta

El va descobrir l'arqueòleg José María Soler i els seus col·laboradors el desembre del 1963, en un gran vas de ceràmica, soterrada en el llit d'una rambla situada al terme de Villena.

La troballa va ser casual i curiosa: l'octubre del 1963, un treballador, Francisco García Arnedo, va descobrir la primera peça, un braçalet, que no va poder identificar en el seu moment com a joia, entre la terra que s'havia extret de la rambla del Panadero, a la serra del Morrón.

Entre el muntó de material que havien depositat per a una obra del carrer de Ferriz es va vore eixe braçalet, però en un primer moment pensaven que podia ser una peça del motor d'un camió.

Van consultar el joier de Villena

El capatàs de l'obra, Ángel Tomás, el va deixar exposat a l'espera que algú vinguera a buscar-lo. La fortuna va voler que davant dels dubtes es preguntara al joier local, Carlos Miguel Esquembre, que va recórrer a l'ull expert de l'aleshores director del Museu Arqueològic Municipal (creat el 1957), José María Soler.

Això va permetre començar les excavacions a la rambla que, després de diversos dies, va donar l'1 de desembre amb la troballa arqueològica més important de l'edat del bronze a tot Europa.

El maig del 2013 un braçalet d'or massís d'una antiguitat pròxima als 3.000 anys, considerat pels experts similar als que componen el Tresor de Villena, va ser venut per més de 600.000 euros a la casa de subhastes londinenca Christie's.