El Teatre Principal de València, motor de la modernització escènica durant dos segles

El Teatre Principal de Valènciatanca per reformes de forma urgent. Tot i que este dilluns s’havia presentat la programació de la temporada i les companyies tenien ja moltes entrades venudes, un informe alerta de deficiències estructurals i ha obligat a la Diputació, titular del teatre, a prendre esta decisió ràpidament per motius de seguretat.

Molt més que un contenidor cultural, el Teatre Principal ha sigut durant dos segles un motor de la modernització escènica, epicentre de l'alta societat i termòmetre de la vitalitat artística pròpia. 

L'edifici va començar a construir-se el 1808. Era un projecte modern, a l'estil italià amb sala i escena, diferent dels corrals de comèdia que hi havia a la ciutat.

Es va acabar de construir el 1832, però és el 1853 quan passa de ser simplement el teatre, a ser el Teatre Principal perquè no hi haguera dubte de la seua importància. 

Va obligar a reconfigurar el carrer de les Barques, la seua façana neoclàssica es convertix en espectadora del fluir de la vida. L'interior rococó, els daurats, els seients de vellut... és l'escenari per a vore i deixar-se vore's fins ara. 

L'òpera, el ballet, gèneres com la sarsuela, teatre contemporani, talent local... han fet gaudir des d'este espai on no sempre han sonat aplaudiments. De fet, en alguns moments es va pensar convertir-lo en garatge o en un cine, fins i tot enderrocar-lo. Però sempre s'ha mantingut. 

No és la primera reforma que afronta. L'anunciada ara vol modernitzar-lo, garantir la seguretat i mantenint el valor patrimonial.