Pol·linitza Dos omplirà la UPV d'art urbà amb artistes de cinc països

Artistes de cinc nacionalitats —l'Argentina, Portugal, Itàlia, Espanya i Grècia— actuaran sobre huit murs del campus de Vera en la XXI edició de Pol·linitza Dos 2026. La trobada d'art urbà se celebra de l'11 al 15 de maig en diversos espais de la Universitat Politècnica de València (UPV).

La institució acadèmica, a través de l'àrea d'acció cultural del Vicerectorat d'Art, Ciència, Societat i Tecnologia, impulsa este certamen, nascut l'abril de 2006 amb la intenció de fer confluir simbiòticament dos mons inicialment allunyats com la universitat i l'art urbà.

En les seues dos dècades de vida, però Pol·linitza Dos han passat més de 300 artistes, nombrosos de gran prestigi a escala global, de més d'una vintena de països.

Transcendir el mural com a format

En esta edició, la trobada proposa una reflexió al voltant de l'espacialitat, amb l'objectiu d'anar més enllà del mural com a format pictòric i contribuir a la construcció d'un sentit espacial i arquitectònic. Per això, es planteja una aproximació expandida des de la investigació artística, entesa com una ferramenta per a la configuració d'espacialitats pròpies carregades de sentit discursiu.

En este context, Pol·linitza Dos torna a comptar amb artistes vinculats a una ciutat de l'àmbit iberoamericà, que en la present edició és Lisboa, representada pel col·lectiu Os Espacialistas. Fundat en 2008, el seu treball s'articula a partir d'una investigació teòrica i pràctica sobre les relacions transdisciplinàries entre art, arquitectura i educació. La seua pràctica es materialitza en projectes d'acompanyament artístic en obres d'art i arquitectura, així com en propostes pròpies que inclouen intervencions arquitectòniques, espais escènics, assajos fotogràfics, instal·lacions performatives, happenings i performances.

El cartell es completa amb els artistes seleccionats mitjançant convocatòria pública: Malditas Ternura, el treball del qual explora la sensibilitat de les historiografies col·lectives; Manolo Mesa, centrat en la relació entre objecte i tradició dels espais íntims; Giulio Vesprini, que investiga l'abstracció a través de composicions de fort caràcter gràfic; Alexandros Simopoulos, la pràctica del qual se situa entre la pintura i el conceptualisme referencial a l'espai; i Cristina Reyes, que aborda el mural des d'una aproximació narrativa i simbòlica, com a noves maneres de vore el món.