De peluixos a ventalls: la devoció per la Geperudeta es transforma en marxandatge

Els comerços d’indumentària valenciana i les botigues de records viuen estos dies una activitat intensa amb motiu de la festivitat de la Verge dels Desemparats. La passió per la patrona de València es traduïx també en una gran varietat de productes que porten la seua imatge i que cada any guanyen adeptes.

Nines, peluixos, ventalls, bosses, necessers, polseres o agulles formen part d’una oferta cada vegada més extensa.

Una de les propostes més cridaneres és la família de peluixos inspirada en la Mare de Déu, coneguda com Amparín.

Segons explica Alejandro Moliner, gerent d’Álvaro Moliner, “esta és la família de peluixos inspirats en la Mare de Déu. L’hem anomenada Amparín i està en tres versions: el dudú per als més menuts, que porta un cascavell dins, el format mitjà i el peluix gran”.

Moltes famílies els adquirixen pensant en els més menuts, perquè els acompanyen en el dia a dia o amb la voluntat simbòlica que la patrona els protegisca des del primer moment.

La presència de la Mare de Déu també ompli balcons i complements tradicionals. Penons, calces o agulles es convertixen estos dies en autèntics símbols de devoció.

Per a Bea Peris, dependent d’Espai Ribalta, estos objectes tenen un valor especial perquè “és com un amulet, una mostra de devoció a la Mare de Déu”.

Molts dels qui entren estos dies a les tendes busquen un detall concret per a lluir-lo durant la processó o en els actes centrals de la festivitat, com una manera visible de mostrar la seua vinculació amb la patrona.

A les botigues de records del centre històric, el marxandatge religiós també es multiplica.

La responsable de souvenirs L’Escuradeta, Cristina, destaca que “tenim cintes de la Mare de Déu, ventalls, bosses, necessers, polseres...”.

La demanda creix a mesura que s’acosta el cap de setmana gran, i molts aprofiten per a emportar-se un record, fer un regal o sumar una nova peça a una col·lecció que, en molts casos, passa de generació en generació. 

Per a molts valencians, la festivitat de la patrona és una cita marcada en roig en el calendari. Tindre algun d’estos objectes, més enllà del seu valor material, és una manera de mantindre viva una devoció que forma part de la identitat col·lectiva.